NAU NUA

BUSCANT ESPAIS

DAAN

That picture you've been painting doesn't look a thing like you. Daan Stuyven ens alerta amb la seva cançó Icon del perill de construir-nos una imatge massa allunyada de nosaltres mateixos. El seu darrer àlbum d’estudi Manhay (PIAS, 2009) conté aquest i molts altres temes gaudint d’un alt reconeixement al seu país, Bèlgica, on DAAN és una primera figura de l’escena musical. Ara es troba defensant en directe un repàs acústic de tota la seva carrera que va molt més enllà d’una simple revisió. En efecte, Simple (PIAS, 2010), és una relectura amb nous arranjaments que donen a les seves ja clàssiques cançons una nova vida doncs You were hungry for some learning and all they gave you was retrograding, com canta al seu Brand new truth. Res torna a ser allò que fóra.

Exes obra el seu Manhay fent gala d’una energia pop amb aire d’himne tot i el seu text personal. Like a missile that ain't guided I was following my seed, like a horse that hasn't travelled I took hay for upper weed, I got excomunicated cause I couldn’t play the creep. La seva vida amorosa feta bander vital a la vegada que autocrítica ferotge. Les cançons de DAAN sempre són plenes d’humor negre de manera que rés no és el que sembla ser, o potser sí. Malgrat això, ens trobem davant un monument pop que guanya punts en directe i que té nova perspectiva en el recent Simple.
 

I can't give you all that I want but I can give everything I have, when looking for love in any wrong place just open yourself to simple days, a little affair for who you can care will make you change all your wicked ways. DAAN ens mostra a Your eyes el seu present, el seu nou horitzó, molt més calmat que quan recorda el passat. Però el pes del seu gran èxit a Bèlgica també pot ser mal presagi tal com ho canta a Icon amb Johnny Cash com a clar referent. Una gran cançó en la qual s’adverteix a ell mateix The guy you know well that's just you and there is nothing you can do just a like a door you can't get thru when there is noone left to fool…Punyent.

Bad boy, bad girl adquireix un to intimista d’un cert exorcisme. We're models without roles, we are the curtain just when it folds the party bashing moles. Però una major tot i que contradictòria tendresa treu el cap a The great retreiver , mirant els errors del passat i admetent que My blood was never cold.

Manhay és un àlbum que representa un gran pas de qualitat en la carrera d’aquest eclèctic artista i més encara complementat amb el recent Simple gravat amb la important col·laboració d’Isolde Lasoen tocant diversos instruments com el vibràfon, la bateria, les percussions, la trompeta i molts d’altres, a més de la seva veu plena de matisos. En directe, DAAN i la seva banda augmenten l’encant d’un repertori que, un cop descobert, ja no t’abandona.
 

Text de Juan Carlos Romero

Fotos cortesia de Daan Music