Fidel a sí mateixa
L’actriu nord-americana Glenn Close presenta la seva pel·lícula més recent, Albert Nobbs (2010), dirigida per Rodrigo García, com a projecte molt personal. Es tracta d’un treball basat en el relat The singular life of Albert Nobbs escrit pel novel·lista i poeta irlandès George Moore i ambientada al Dublín de la segona meitat del segle XIX. El relat narra la història d’una dona que es fa passar per home per tal de sobreviure, un paper que Glenn Close ja va interpretar al Off Broadway el 1982. Gairebé trenta anys després i coincidint amb el seu gran èxit a televisió interpretant a la totpoderosa advocada Patty Hewes a la sèrie Damages, Glenn Close ha posat tot el seu esforç en treure endavant un projecte produït totalment al marge de les grans productores de Hollywood i en el qual ella ha exercit de productora i co-guionista, a més de comptar per tercera vegada amb el director Rodrigo García després de treballar plegats a les anteriors Things you can tell just by looking at her (2000) y Nine lives (2005).
A la presentació de la pel·lícula dins la programació de l’anterior Festival de Cinema de San Sebastià / Donostia Zinemaldia, on va ser guardonada amb el Premi Donostia a tota la seva carrera, va comentar “vaig parlar d’aquesta història amb molts amics. Alguns estaven ocupats, d’altres no la veien. Quan vaig rodar Meeting Venus, amb István Szabó, ell em va comentar que sí l’entenia perquè havia viscut molts règims i entenia com és haver de canviar la cara segons qui estigués al davant. Ell ho va veure des d’un punt de vista polític i va fer un primer tractament del guió. Però no van aconseguir tirar-ho endavant i més tard vaig conèixer al Rodrigo i vaig voler portar-la a un terreny més personal. Tot i així, István surt als títols de crèdit perquè va fer un treball molt bo”.
La interpretació de Glenn Close ja li ha valgut una nominació per als Golden Globe Awards i es troba molt per sobre del resultat final de la pel·lícula. L’actriu torna a mostrar les seves dots interpretatives en un paper de dona que amaga la seva feminitat per tal de continuar vivint com un home que treballa de cambrer a un hotel del Dublín victorià.
Però l’anàlisi del seu talent ha d’anar més enllà, doncs parlem de la dona que ha interpretat alguns dels millors personatges femenins que es recorden en els darrers trenta anys i que, potser, mai ha tingut el reconeixement, sobre tot a nivell artístic, que mereix. Inoblidable el seu paper de marquesa de Merteuil a Dangerous Liaisons (1988), dirigida per Stephen Frears, o com a Alex Forrest assetjant Michael Douglas a Fatal Attraction (1987) d’Adrian Lyne. I què seria de la sèrie Damagessense la riquesa que aporta Glenn Close a la combatent Patty Hewes? Sens dubte ella és la responsable d’haver posat els papers televisius al mateix nivell dels cinematogràfics, cosa que fa uns anys molts ni tan sols consideraven. Glenn Close va arribar, va veure i va vèncer artísticament, un cop més.
Text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia del Festival de Cine de San Sebastián / Donostia Zinemaldia
Tots els drets reservats