NAU NUA: NÉVOA

L'ombra

Sóc desig no consumat,
cos cansat sense pecat
quan la nit em desempara.
Ni la lluna m’il·lumina,
hi ha una pena que em domina,
sóc la creu de cada cara.

Hi ha un camí que he de seguir,
del destí no puc fugir,
sóc una ombra sense rostre.
Al cor hi tinc un escull,
als ulls hi tinc orgull
i a la boca un parenostre.

Sóc la dona de ningú,
marge nu, sense llum
d’un carrer sense sortida.
Els racons de la ciutat
saben tota la veritat:
sóc el fruit d’una mentida.