NAU NUA OCTOBER 2012

© Brigitte Chinchilla



SUMMARY 

FRONT COVER  by Brigitte Art

HOM

Gerhard Richter
Bow art
NAU

Parallel 41
A sun inside a tunnel
Marta Buchaca. Litus
Real emotions
Àlex Rigola. MCBTH (Macbeth)
Dreams, sweet dreams
NUA
Pierrot
Freedom's impact
ENVERS

Brigitte Waldach
Bonnie Piesse
The inner love
ESBÓS

Neo Rauch
The obsession of demiurge
Brigitte Waldach
Logical landscapes
MOS

Martí Peraferrer
BORN

Bruno G. Valencia

GERHARD RICHTER

Bow art



© gerhard richter 2012
Gerhard Richter, 'Betty', 1988, huile sur toile, 102x72cm
Saint-Louis Art Museum Gerhard Richter 2012




“He established himself at the other end of the gondola and lay down, facing me, with his head on his own miserably small pack and said nothing”. This is an excerpt from the novel The dharma bums written by Jack Kerouac in the fifties, and it goes perfectly well with the feeling I have in front the artistic work of Gerhard Richter. I can imagine him perfectly well going once and again to the other end of our social gondola, sitting right there on his own creative process and saying nothing, even if he falls down, just letting us alone in front reality and all the questions he creates around it. There’s no answer without a question, no success without mistakes, no life without falling down, no art without a wondering, and no wondering without passion or without fear, the two sides of the same coin.

The bow of Gerhard Richter’s art comes from a continuous rebirth. The German artist says he has no intention, no program and no style or trend to follow. From abstract conceptions to photorealistic works, Gerhard Richter has become one of the major figures in the game of the current artistic bow. His exhibition Panorama presented at the Centre Pompidou in Paris and the Tate Modern in London, is a walk along that creative path still alive. Five decades of social reflection, from the terror of the National Socialism to the work September 2005, a painting of the terrorist attacks on the World Trade Centre in New York in 2001. And five decades on artistic research, from the paintings created from black and white photographs, from portraits like in Helga (1965) as well as from panoramic aerial views like in Cityscape Madrid (1968), to the blur paintings like Ema (Akt auf einer Treppe) (1966) and his famous Autoportrait from 1996.

I confess my fascination for this trip from the realistic to the abstract, like the Tante Marianne extracted from the normal perception and taken to a new level in which individual existence and the way people perceive it can be saw in many different ways and everyone of them  brings us new questions and even clearer answers. In the end, when one sees his Kerzel / Candle (1982) and wonders about existence takes conscience of its ephemeral condition, the Schädel / Skull (1983) is our common end, but Gerhard Richter is able to give us a more timeless feeling, a squeegee on the normal conception of time, the idea of the equivalence of material and energy and its eternal transformation. Reality is abstract.



Gerhard Richter | The Metropolitan Collection. A selection here


Text by Juan Carlos Romero
Work Betty by Gerhard Richter. © gerhard richter 2012
Image courtesy of Centre Pompidou, Paris
All rights reserved

NAU NUA OCTUBRE 2012

© Brigitte Chinchilla



SUMARIO 

PORTADA  de Brigitte Art

NAU

Marta Buchaca. Litus
Emociones reales
NUA
Pierrot
Impacto de la libertad
ENVERS

Brigitte Waldach
Amor interior
ESBÓS

Neo Rauch
Logical landscapes
MOS

Martí Peraferrer
BORN

Bruno G. Valencia
Dame algo de esperanza

MÁS CONTENIDOS MUY PRONTO

NAU NUA OCTUBRE 2012

© Brigitte Chinchilla



SUMARI 

PORTADA  de Brigitte Art

NAU

Marta Buchaca. Litus
Emocions reals
NUA
Pierrot
Impacte de la llibertat
ENVERS

Brigitte Waldach
MOS

Martí Peraferrer
BORN

Bruno G. Valencia
Dóna'm una mica d'esperança

MÉS CONTIGUTS MOLT AVIAT

PIERROT

Impacto de la libertad








Pierrot, el enamorado de la luna, siempre ha sido uno de mis personajes favoritos. Personaje nacido de aquella Commedia dell'Arte que irrumpió en la Italia del siglo XVI originalmente con el nombre de Pedrolino y con un carácter irreverente, a su paso por Francia fue adquiriendo modales y una expresión más melancólica, y que hoy es para todos la del payaso blanco. Y, por supuesto, también azul, tras la icónica imagen de Jean Paul Belmondo en la magnífica película Pierrot le fou de Jean Luc Godard.

Barcelona tuvo su propio Pierrot, aquél creado como alter ego del artista Antonio Gracia José, polifacética energía creadora que paseó su enorme talento desde el cabaret a las artes gráficas. Actor, dibujante, escritor, showman, Pierrot fue pionero en el cine experimental y de terror. Fallecido recientemente, l'Antic Teatre de Barcelona le rinde homenaje. Pierrot estrenó muchas de sus obras de terror del que denominó Teatro de impacto en este teatro cuando aún se llamaba Círculo Católico San José. Todos sus montajes escénicos acababan siendo películas en Súper 8, siendo algunos títulos La muñeca, Vampiros, Miss Drácula o Poseídos. Su estilo underground de factura amateur era fruto de una visión muy personal y de su amplio conocimiento visual como diseñador gráfico y fue proyectado en distintos festivales de cine de terror, así como sus carteles fueron imagen en el Festival de Sitges en muchas ocasiones.

Ahora se le recuerda mediante la exposición de sus obras gráficas y la proyección de material audiovisual. Y podremos recordar que debemos ser realistas y pedir lo imposible: la luna.




Texto de Juan Carlos Romero
Foto de Antonio Gracia José
Todos los derechos reservados


PIERROT

Impacte de la llibertat







Pierrot, l'enamorat de la lluna, sempre ha estat un dels meus personatges preferits. Personatge nascut d'aquella Commedia dell'Arte que va irrompre en la Itàlia del segle XVI originalment amb el nom de Pedrolino i amb un caràcter irreverent, al seu pas per França va anar adquirint modals i una expressió més melancòlica, i que avui és per a tots la del pallasso blanc. I, per descomptat, també blau, després de la icònica imatge de Jean Paul Belmondo en la magnífica pel·lícula Pierrot le fou de Jean Luc Godard.

Barcelona ha tingut el seu propi Pierrot, aquell creat com alter ego de l'artista Antonio Gracia José, polifacètica energia creadora que va passejar el seu enorme talent des del cabaret a les arts gràfiques. Actor, dibuixant, escriptor, showman, Pierrot va ser pioner en el cinema experimental i de terror. Mort recentment, l'Antic Teatre de Barcelona li ret homenatge. Pierrot estrenà moltes de les seves obres de terror del que va denominar Teatre d'impacte en aquest teatre quan encara es deia Círculo Católico San José. Tots els seus muntatges escènics acabaven sent pel·lícules en Súper 8, sent alguns títols La muñeca, Vampiros, Miss Drácula o Poseídos. El seu estil underground de factura amateur era fruit d'una visió molt personal i del seu ampli coneixement visual com a dissenyador gràfic i va ser projectat en diferents festivals de cinema de terror, així com els seus cartells van ser imatge al Festival de Sitges en moltes ocasions.

Ara se’l recorda mitjançant l'exposició de les seves obres gràfiques i la projecció de material audiovisual. I podrem recordar que hem de ser realistes i demanar l'impossible: la lluna.


Text de Juan Carlos Romero
Imatge d'Antonio Gracia José
Tots els drets reservats

PIERROT

Freedom's impact







Pierrot, the lover of the moon, has always been one of my favorite characters. Character born of Commedia dell'Arte that broke into the sixteenth century Italy originally under the name Pedrolino and owning an irreverent character, passing through France was acquired manners and a melancholy expression, the one we all recognise as the white clown. And, of course, also blue, after the iconic image of Jean Paul Belmondo in Pierrot le fou, the magnificent film by Jean Luc Godard.

Barcelona had its own Pierrot, the artistic alter ego created by Antonio Gracia José, multifaceted creative energy that carried his enormous talent from cabaret to graphic arts. Actor, artist, writer, showman, Pierrot pioneered experimental and horror cinema. Died recently, l'Antic Teatre de Barcelona pays him tribute. Pierrot premiered many of his terror works of what he called Impact Theater at the Antic Teatre stage when it was still called Círculo Católico San José. All his stage productions ended up being Super 8 films, with some titles like The doll, Vampires, Miss Dracula or Possessed. His amateur underground style was the result of a very personal and extensive knowledge in graphic design and visual arts, and it was screened at various horror film festivals and his posters were image of the Sitges Festival on many occasions.

Now he is remembered by an exhibition of his graphic work and some screenings of his films. And we’ll remember that we must be realistic and demand the impossible: the moon.



Text by Juan Carlos Romero
Photo by Antonio Gracia José
All rights reserved


GERHARD RICHTER

Arte de proa



© gerhard richter 2012
Gerhard Richter, 'Betty', 1988, huile sur toile, 102x72cm
Saint-Louis Art Museum Gerhard Richter 2012






"Se estableció en el otro extremo de la góndola y se acostó, frente a mí, con la cabeza sobre su propio paquete miserablemente pequeño y no dijo nada". Este es un extracto de la novela Los vagabundos del dharma escrita por Jack Kerouac en los años cincuenta, y se adecúa perfectamente bien con mi sentimiento frente a la obra artística de Gerhard Richter. Me lo imagino perfectamente yendo una y otra vez hasta el otro extremo de nuestra góndola social, sentado allí mismo, en su propio proceso creativo y sin decir nada, aún cayéndose, dejándonos solos ante la realidad y frente a todas las preguntas que crea alrededor de ella. No hay una respuesta sin pregunta, no hay éxito sin errores, no hay vida sin caer, no hay arte sin una pregunta, y no hay pregunta sin pasión o sin miedo, las dos caras de una misma moneda.

La proa del arte Gerhard Richter proviene de un renacimiento continuo. El artista alemán dice que en su obra no tiene intención, ni programa ni ningún estilo o tendencia a seguir. De las concepciones abstractas a las obras fotorrealistas, Gerhard Richter se ha convertido en una de las figuras principales en el juego de la proa artística actual. Su exposición Panorama presentada en el Centre Pompidou de París y la Tate Modern de Londres, es un recorrido a lo largo de su camino creativo todavía vivo. Cinco décadas de reflexión social, desde el terror del nacionalsocialismo a su obra September 2005, un cuadro de los ataques terroristas contra el World Trade Center de Nueva York en 2001. Y cinco décadas también en la investigación artística, desde las pinturas creadas a partir de fotografías en blanco y negro, tanto retratos como en Helga(1965), como vistas aéreas panorámicas como en Cityscape Madrid (1968), a las pinturas borrosas como en Ema (Akt auf einer Treppe) (1966) y su famoso  Autoportrait de 1996.

Confieso mi fascinación por este viaje desde el realismo a lo abstracto, como la Tante Marianne extraída de la percepción normal y llevada a un nuevo nivel en el que la existencia individual y como la gente la percibe pueden verse de muchas maneras diferentes y cada una de ellas nos lleva a nuevas preguntas y respuestas aún más claras. Al final, cuando uno ve su Kerzel / Vela (1982) y se pregunta acerca de la existencia toma conciencia de su condición efímera, el Schädel / Cráneo (1983) es nuestro fin común, pero Gerhard Richter es capaz de darnos una sensación más atemporal, una escobilla de goma en la concepción normal de tiempo, la idea de la equivalencia entre materia y energía y su transformación eterna. La realidad es abstracta.



Texto de Juan Carlos Romero
Obra Betty de Gerhard Richter. © gerhard richter 2012
Imagen cortesía de Centre Pompidou, Paris
Todos los derechos reservados