Un sol a l'interior d'un túnel
El nostre planeta es divideix en meridians i paral·lels. Potser ningú us ho ha avisat, però al llarg del paral·lel 41 hi ha un terreny artístic, un lloc on totes les portes hi són només per ser obertes i totes les seves finestres ens donen un llenç en blanc mental que necessita d'una imaginació completament lliure per convertir-se en una experiència sensorial múltiple. Parallel 41 és un lloc per jugar amb sons i llums, colors i melodies, un lloc per escoltar, un lloc per parlar. Si entres en aquest paral·lel, trobaràs a la violoncel·lista i compositora Julia Kent, la veu i les gravacions de camp de Barbara De Dominicis, i l'art visual de Davide Lombardi. Són Parallel 41, en les seves pròpies paraules "Parallel41 no existeix. Es tracta d'una línia trencada ... un camí mai dibuixat que només existeix en el pensament, somiat potser, com el somni d'un xarlatà de mantenir un precari equilibri sobre un filferro quimèric ...-viscut i oblidat ".
Fruit de la col·laboració entre aquests artistes ha nascut un àlbum de música basada en la improvisació, treballant al llarg de la línia imaginària que uneix Nàpols amb Nova York. Per descomptat, aquesta experiència multisensorial ha donat també a llum a una història en imatges sorgides del marc de treball que els va portar a la recerca de llocs interessants on gravar. Totes aquestes imatges conformen la pel·lícula Faraway so close de Davide Lombardi, que s'ha convertit en el diari d'aquest viatge musical i en part de la reflexió de la banda sobre l'espai i el temps com a conceptes relatius. En aquest viatge musical utilitzaren violoncel, pedals, veu i imatges, però sobretot la casualitat i la inspiració donada pels diferents llocs, molt present sobretot en les gravacions de camp. Els sons trobats interactuen amb el violoncel i algunes joguines, donant a la idea de jugar per crear un paper principal en tot el procés. Granges, túnels abandonats, fàbriques i la seva creativitat es barregen en un projecte llest per portar-te ben lluny.
En primer lloc, ens conviden a Une journée d'un sud sans soleil. Sentim veus d'un carrer ple de gent i el violoncel de Julia Kent sona com un signe d'esperança. Però de sobte el violoncel camina cap a una melodia dolorosa i Barbara de Dominicis canta mentre es fica en un món que sembla ensorrar-se. The naked city és un violoncel envoltant amb una veu gairebé xiuxiuejant a cau d'orella, mentre diferents ritmes suren al voltant i alguns sons cauen com gotes de pluja. A voiceless laughter ve amb un pizzicato de Julia Kent i la fragilitat de la veu de Barbara per portar-nos cap a uns ecos amb el violoncel navegant en un mar de so melancòlic. Quins són els ulls dels ulls? Aquesta pregunta esdevé un mantra angoixant. Ens porten Eyes of eyes, que no és només el títol d'una de les cançons de l'àlbum, sinó els ulls, les orelles i les mans a través dels quals podem descobrir noves ments, nous llocs, nous sentits. En definitiva, les noves formes d'experimentar la vida.
FARAWAY SO CLOSE tràiler aquí
JULIA KENT | CROSS WORLDS una entrevista a NAU NUA aquí
Text de Juan Carlos Romero
Parallel 41 website www.par4llel.org
Imagte cortesia de Parallel 41
Tots els drets reservats