Navegant els fils de llum
Jo la pintaria de vermell i navegaria en cercles.
Johanna Borchert és una compositora i pianista de Berlín involucrada en moltes i molt interessants bandes i projectes com Little Red Suitcase i Schneeweiss und Rosenrot la qual va ser guardonada amb The New German Jazzaward de 2012. Ara presenta el seu primer disc en solitari titulat Orchestre idéal(2012) en el qual explora el camp de la improvisació, el seu personal dansa de cos líquid com es titula una de les peces de l'àlbum. Totes les peces van ser improvisades lliurement mentre s'estaven gravant a excepció de Lillies, Königlicher Schlafgang, Til Petter Og Antong i Hymne Un Das Leben, que són improvisacions sobre composicions originals de Johanna Borchert. Ella és l'únic músic en aquest ball bell anomenat Orchestre idéal, una invitació a viatjar a la llum des de la foscor de la nit, el descobriment de la força de la contradicció a través de la llengua del seu piano i la seva clavicordi i totes les meravelles que deixa anar en cada actuació, obrint la finestra de la incertesa amb tots els seus sentiments i somnis, les seves clarors i abstraccions, jugant amb les contradiccions de l'existència per crear un paisatge sonor personal i de somni. Benvinguts a l'orquestra ideal de Johanna Borchert, un lloc on tot és real, fins i tot el so dels vostres somnis.
Quin és el sentit de la improvisació per a tu?
Improvisar significa donar-se, deixar-se anar, observar, escoltar, sempre mantenint caut a no perdre la pista següent del moment.
El teu primer disc en solitari es diu Orchestre idéal, però ets l'únic músic a ell. D'on ve aquesta orquestra ve?
Vaig trobar una petita caixa de música en una vella botiga d'antiguitats a Porto aquesta primavera. Tenia petites màquines dins de diminutes figures d'estany i una música divertida. A la tapa hi deia Orchestre ideal. Em va recordar al meu piano, els diferents sons de fusta o metàl·lics que poden sortir de la seva preparació. El piano per a mi és una orquestra.
The Ouverture sona melòdica i misteriosa, com una invitació a un viatge desconegut. Com va ser el teu viatge personal en la creació de l'àlbum?
Vaig rebre una invitació de l'emissora Berlin Ràdio Station per gravar l'àlbum, un any abans que finalment passés. Així que vaig tenir molt de temps per viure el malestar de decidir què fer amb ell. En els meus preparatius vaig saltar d'un concepte a un altre, al principi vaig pensar que només volia tocar improvisant, després jo creia que volia compondre cançons noves, després vaig pensar que havia de fer nous arranjaments de temes vells que havia escrit per a diferents bandes. Al final, després de compondre i arreglar i practicar, vaig tirar totes aquestes idees i em vaig permetre anar a l'estudi sense saber el que anava a succeir. Ho faig des que era una nena, asseguda en l'instrument deixant que passin les coses. És molt satisfactori per a mi i em sento feliç d'haver-me arriscat i haver-ho fet d'aquesta manera.
Hi ha un ambient nocturn al disc. Què obtens de la foscor?
Jo no tinc una relació especial amb la foscor, m'encanta la llum, m'encanta el sol, m'encanta la calor, si no fos músic em traslladaria al sud. Però bé, la meva música de vegades pot portar l'oient en un estat de somni de la ment, potser és fosca. No sé per què. Quan improvís tanco els ulls i m’hi endinso. L'univers és massa fosc per als nostres ulls, però en realitat hi ha tot tipus de colors i sons.
Sents de vegades que el piano no és suficient per expressar?
De vegades m'agradaria cridar tot enfilant-me a la seva part superior, però només per alliberar la felicitat que sento en tocar. Això passa sobretot quan toco amb la meva banda.
Vas de la melodia a l'abstracció semblant que busques una resposta a allò desconegut. Què és el que busques en aquests conceptes oposats?
La llum no pot ser vista com la llum si no hagués foscor.
La peça que es presenteu al festival nau nua és Liquid body dance. Quin és el significat d'aquesta imatge per a tu?
És la dansa imaginària. Quan somies, pots fer el que vulguis, moure't de la manera que vulguis. Ser tot el que puguis imaginar.
La peça final és Hymne Un Das leben. La música és suficient per expressar l'existència?
Qualsevol cosa és suficient.
Quins són els teus lliris personals?
Records.
On aniries si tinguessis una nau nua?
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Johanna Borchert website www.johannaborchert.de
Imatge cortesia de Johanna Borchert
Tots els drets reservats