Tercera revolució
La creació de la llum al Gènesi està narrada amb inusitada senzillesa: la suposada força divina la va crear i punt, sense més detalls. Va separar la llum de les tenebres creant el dia i la nit. Sembla que la divinitat no sempre va lligada a la cultura. De fet, té sentit: la divinitat monoteista és omnipresent mentre que la cultura sempre brilla per la seva absència (normalment el futbol tira més). No va tenir en compte una llum que no només és diürna, que és menys classificable i que pot resultar perillosa. La cantautora suïssa Sophie Hunger ens porta la seva pròpia llum i ens adverteix que no és innòcua. El seu àlbum "The danger of light" ve a coronar una trilogia d'èxit al seu país i ja fora d'ell. A cavall entre Suïssa, Alemanya (el seu més recent vídeo "Souldier" està rodat a Berlín) i Anglaterra, Sophie Hunger és una barreja especial, personal, intensa, juganera i diversa. Alterna diversos idiomes en les seves lletres lliscant seves paraules entre vents i cordes, ona a ona, ritme a ritme. I compta ja amb una edició de luxe amb versions de clàssics com el "Ne me quittes pas" del belga Jacques Brel. La "Rererevolution" de Sophie ens portarà molt temps de bons temes, d'això en podem estar segurs.
El seu concert de presentació a la Sala Apolo de Barcelona va ser tot un èxit. Es va guanyar al nou públic poc a poc i no va decebre a aquells que ja coneixien les seves cançons. Sophie va tocar acompanyada de tres músics que amb ella componien una banda virtuosa, amb múscul en els temes d'energia in crescendo i amb delicadesa subtil en els tempos lents, sempre creant un so elegant i molt honest. Ens va regalar una versió en castellà de la desapareguda Lhasa de Sela sent un dels moments més intensos del concert. El silenci es va fer dens i la veu de Sophie va sonar profunda i forta. Un altre moment àlgid va ser la seva Train people amb la imatge d'uns passatgers atrapats en un tren que avança sense remei. Amb el tema Can you see me? , dens, precís i gairebé feridor, ens va fer una pregunta que ja responem afirmativament per sempre.
Sophie Hunger | Vídeos aquí aviat disponibles
Text de Juan Carlos Romero
Sophie Hunger website www.sophiehunger.com
Foto cortesia de Two Gentlemen. © 2012 Sophie Hunger
Tots els drets reservats
El seu concert de presentació a la Sala Apolo de Barcelona va ser tot un èxit. Es va guanyar al nou públic poc a poc i no va decebre a aquells que ja coneixien les seves cançons. Sophie va tocar acompanyada de tres músics que amb ella componien una banda virtuosa, amb múscul en els temes d'energia in crescendo i amb delicadesa subtil en els tempos lents, sempre creant un so elegant i molt honest. Ens va regalar una versió en castellà de la desapareguda Lhasa de Sela sent un dels moments més intensos del concert. El silenci es va fer dens i la veu de Sophie va sonar profunda i forta. Un altre moment àlgid va ser la seva Train people amb la imatge d'uns passatgers atrapats en un tren que avança sense remei. Amb el tema Can you see me? , dens, precís i gairebé feridor, ens va fer una pregunta que ja responem afirmativament per sempre.
Sophie Hunger | Vídeos aquí aviat disponibles
Text de Juan Carlos Romero
Sophie Hunger website www.sophiehunger.com
Foto cortesia de Two Gentlemen. © 2012 Sophie Hunger
Tots els drets reservats