La vida és preciosa però no pas perfecta
De The Palette Pages
John Clare, un artista del sud de Londres que
ara viu i respira el seu art a Nova Zelanda. John no podria haver-se allunyat
més de les seves arrels a Londres, un lloc i un temps marcats pels excessos i
la dura realitat d'una vida enfonsada en un escenari de drogues, assassinats,
suïcidis, dimonis i qüestionaments. Sempre hi ha hagut una constant en la vida
de John i aquesta era i segueix sent l'art. La creació artística per fer front
a les emocions de la mort, la depressió, l'addicció, l'amor i la vida. Una obra
que és violenta, enèrgica i sovint lletja, però tot d'una manera que provoca la
reflexió, emocionant i distintiva.
Un amor per la família, una mirada preocupada
natural, pel que fa a la fragilitat de les ments de les seves filles, un món
ple de bellesa, un lloc aterridor per descobrir i una necessitat de vida eterna
són sovint temes en la seva obra però no d'una manera òbvia. Les lliçons
apreses, les pors i el plaer de viure es representen en el que podem sentir com
incòmode, cru i horrible. El treball de John pot ser autobiogràfic en obres com
"Sorry but the lifestyle you ordered is currently out of stock", que
mostra el dolor i el horror del sud de Londres i el camí a una altra vida. Hi
ha un missatge de canvi, si no t'agrada com vius llavors canvia-!. Viure la
teva vida no de manera perfecta però plena. La seva família és el focus de la
seva obra "Windows & Balloons" el qual mostra la seva anticipació
al camí que emprendran les seves filles al món i sentim la seva preocupació, la
seva necessitat de donar a les seves filles una vida millor.
És art que mires, ho mires realment, et
introdueixes en ell i descobreixes el missatge, l'emoció, la història que
connecta amb tu. Agafa la vida per les pilotes i VIU.
¿Autodidacta o escola?
Principalment
autodidacta. Vaig estudiar a l'Southwark College i vaig obtenir una plau a
Goldsmiths però la vaig rebutjar perquè estava ple de dubtes en aquell moment,
no es pot obtenir una educació als carrers del sud de Londres per a una vida
plena d'obres d'art i idees.
Si poguessis tenir una obra d'art, quin seria?
Solia
ser un Hirst però ara tinc dos esbossos seus (sóc afortunat) així que o Bacon
o un "oak tree" de Michael Craig Martin, el concepte és brillant.
Com descriuries el teu estil?
Erràtic,
violent, honest, energètic, abstracte, collons no sé, tria, és definitivament
contemporani. Diré que el meu estil és únic per propi dret i que és
recognoscible a l'instant com meu (això pot sonar pretensiós) però, ei, sóc un
artista, em permet.
On són els teus llocs favorits per veure art?
Si
parlem de països, com ara visc a Nova Zelanda aquest seria definitivament el
principal. Londres, ja que hi ha molts llocs com Tate, Tate Modern, White Cube,
South London Camden, Saatchi i qualsevol escola doncs m'encanta veure el que hi
ha en els caps dels estudiants.
Quins són els teus artistes favorits i per
què?
Jo
(riu), no estic en contacte amb l'escena al Regne Unit en aquest moment però
tres persones capten la meva atenció, Shendi, Darren Macpherson, Martha Mousse,
Hirst i Bacon i molts més, tots m'inspiren. He de confessar el meu amor per Van
Gogh i Goya, suposo que ho relaciono amb el dolor d'una altra gent.
Què o qui inspira el teu art?
La vida,
què més hi ha (oh, i la música). M'encanta per totes les seves idiosincràsies i
les confronto en el meu treball, és una manera d'exorcitzar els dimonis,
m'inspiro molt en la meva vida a Londres i tot el que va suposar, deixar va ser
com morir i tornar a néixer, has de començar de zero, aquí no tinc història
així que tinc a Londres prop en el meu cap i sovint apareix en el meu treball,
sòl usar molt la unió jack i altres referències sobre el que està passant a
Anglaterra, algunes estan nues altres has de esforçar una mica més per veure,
suposo que la identitat m'inspira i el ventall d'emocions apareix amb ella, les
meves filles també juguen un paper important, són la raó per la qual em vaig
anar.
On és el teu estudi i com és?
Tinc
molta sort, el meu estudi està en la meva propietat, és genial perquè així he
de passar temps amb les meves filles, tots dos tenen els seus propis cavallets
allà, la qual cosa pot semblar (riu) molt, molt desordenat però en realitat
està molt organitzat per a l'home borratxo que de vegades sóc quan estic allà.
Tens algun ritual d'estudi?
Música,
he de tenir soroll, intensifica els meus sentits, i vi.
En què treballes actualment?
Porto
treballant en una sèrie d'obres durant l'últim any amb el títol combinat
"inside out”, i consisteixen en creus, pintures i caixes de llums, i
mostren un ventall d'emocions, sentiments si vols, pels que jo i tot el món
passem en algun moment en el nostre món i em pregunto sobre això. Algunes són
òbvies amb imatges recognoscibles a l'instant, altres són més introspectives,
com indica el títol, i busco que ens ho qüestionem tot sobre les nostres vides,
el correcte i l'incorrecte, el bo i el dolent, m'encanta la vida però no és
perfecta .
On podem comprar el teu art?
Compreu,
maleïda sigui, on el tinguin, sempre em sento afalagat quan a algú li agrada
prou la meva feina com per penjar-lo a les seves parets. Dit això, pots comprar
online a Saatchi, en debut contemporani, o contactant amb mi a Facebook o a la
pàgina web johnclare.com.
Quines són les teves ambicions?
La
immortalitat que és la raó per la qual pinto. Necessito saber que tot això no
és per res, necessito ser recordat i satisfer el narcisisme que hi ha en mi i
tenir una exposició en solitari, and finalment agrair les parets de Palette
Pages.
John Clare | Una selección de obras aquí
Una entrevista de Lisa Gray
Versió original en anglès publicada a The Palette Pages
The Palette Pages website www.thepalettepages.com
© 2014 Lisa Gray
Traducció al català de Juan Carlos Romero
Traducció al català de Juan Carlos Romero
© 2014 Juan Carlos Romero
Edició a NAU NUA | ART MAGAZINE de Juan Carlos Romero
Entrevista i fotografia cortesia de Lisa Gray
John Clare website www.johnclareart.com
Tots els drets reservats