música de Giacomo Puccini
libretto de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
direcció musical Marc Piollet
escenografia d’Isabella Bywater
Gran Teatre del Liceu
Barcelona, 7 de juliol 2016
Freda duresaBarcelona, 7 de juliol 2016
 |
| A. Bofill |
O soave fanciulla! (oh, noia dolça!) canta en Rodolfo, un jove
poeta, en descobrir l’amor en una jove modista anomenada Mimi. Així comença La Bohème, una òpera en quatre actes composada
per Giacomo Puccini amb llibret escrit per Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
basat en Scènes de la vie bohème
(Escenes de la vida bohèmia) de Henry Murger. Narra la història d’uns
joves que viuen amb més passió que fortuna la seva entrega a l’art i la
filosofia en el París de principis del segle XIX. Es va estrenar el 1896 al Teatro
Regio de Torí i va arribar a Barcelona tan sols dos anys després, el 1898, al Gran
Teatre del Liceu, on fins al dia d’avui s’ha arribat a representar en 257
ocasions.
Puccini
va tenir un procés creatiu ple de dubtes pel que fa a la seva Bohème fins arribar a abandonar-lo temporalment pel
drama La lupa, que finalment no va
acabar. Ruggero Leoncavallo estava treballant sobre la mateixa obra de Murger i
sembla que en va fer confidència a Puccini, el qual tenia el tema de la
bohèmia al cap des de feia temps però sense arribar a desenvolupar-lo.
Finalment, Puccini es va avançar a Leoncavallo i les seves relacions es
refredaren. La bohèmia va acabar de seduir Puccini fins al punt de crear un grup de
bohemis amb amics seus tenint una taverna atrotinada molt a prop de la seva
casa a Torre del Lago com a punt de trobada. D'aquesta manera, finalment La Bohème va arribar a bon port i es va estrenar a Torí amb una rebuda
càlida per part del públic, sense arribar a ser extraordinària, mentre la
crítica hi mostrava alguna reserva. El temps en canvi l’ha portada a ser una de
les òperes més icòniques de la història en l’escena lírica internacional.
En
aquesta ocasió ens arriba a Barcelona amb la direcció escènica i la coreografia de Jonathan
Miller i l’escenografia d’Isabella Bywater en una producció de l' English
National Opera i la Cincinnati Opera. Escenografia clàssica, ambientada cap als
anys 30 dels segle XX, cent anys després del temps on transcorre la història
original, amb mòduls mòbils que concentren tant les escenes de cafè com les interiors a les
golfes on viu el poeta Rodolfo, és de gran versatilitat i elegància. No
representa cap novetat pel que fa a la història, no pretén actualitzar-la sinó
apropar-la a una època més present en la nostra memòria col·lectiva pel que fa a la bohèmia a Paris, la de la primera meitat del segle vint amb els
Picasso, Man Ray, Aragon, Breton, etc, i l’acompanya en tot moment amb respecte
i delicadesa en el seu joc de volums i llums. Tradició ben entesa.
La
direcció musical de Marc Piollet al davant de l’Orquestra del Gran Teatre del
Liceu va ser més que correcta, si bé es van trobar a faltar moments amb més
nervi, dels que La Bohème ens n’ofereix
amb escreix. Potser va ser excessivament escrupolós en cedir protagonisme als
cantants i és una llàstima doncs l’orquestra es troba en un magnífic moment.
Excel·lència continguda, però excel·lència finalment.
I els
cantants van estar esplèndids. Per malaltia de Matthew Polenzani, el tenor
català Josep Bros va interpretar un excel·lent Rodolfo potser no prou aprofitat
donat que les golfes es trobaven a tres o quatre metres sobre l’escenari,
perdent una mica de la seva projecció cap al públic. Curiosament, també la
soprano Tatiana Monogarova estava malalta i va haver de ser substituïda per
Dinara Alieva, jove soprano de veu preciosa nascuda a l’Azerbaidjan i que ens
va regalar una Mimi que va captivar al públic. Cal dir que les seves veus van
anar guanyant en el desenvolupament de la funció, doncs el duo Che gélida manina va sonar fred i decebedor. Hi va faltar entranya donat el dur
devenir de la història, malgrat que finalment sí van arribar els cors esguerrats en les escenes que ho requerien, però potser massa tard. Tot i així, les circumstàncies precipitades poden haver tingut molt a veure.
Una bohèmia, doncs, potser massa freda d’inici,malgrat sempre ser correcta, però és precisament aquesta correcció, fins i tot
escènica, la que no lliga amb la duresa de la circumstància dels personatges i
el seu destí. Va anar guanyant amb el temps, i va acabar triomfant, però menys
del que caldria esperar.
Tatiana Monogarova (Mimì) i Matthew Polenzani (Rodolfo) interpreten "O Soave Fanciulla" (Acte I) de 'La bohème' de Puccini la nit d'estrena al Gran Teatre del Liceu el 18 de juny de 2016.
Text de Juan Carlos Romero
Fotografia i vídeo cortesia del Gran Teatre del Liceu
Tots els drets reservats