NAU NUA: MUSELESS

Textures addictives

El Primavera Club és sens dubte l’avançada dels grups que nodriran el cartell del germà gran, el Primavera Sound. És allò que sonarà, o que deixaran sonar, doncs mai plou a gust de tothom en aquest món sempre tan allunyat del “Perfect day” que cantà Lou Reed. De tot el que es va poder veure en la recent edició, i va ser molt i molt interessant, també amb alguna decepció que tot s’ha de dir, Museless forma part de les propostes més suggerents. Amb el seu magnífic EP Grey boy sota el braç però amb la valentia d’obrir l’actuació als seus nous projectes, diversos com el ventall de la seva creativitat, va seduir el públic de la Sala Apolo de bon començament. Diu ser creativament caòtica, però escoltant els seus resultats és obvi que no cau mai en la dispersió, ja que, com queda ben palès a la darrera resposta d’aquesta entrevista, expressa molt bé la seva enorme sensibilitat pels detalls, el fil amb què teixeix la seva teranyina sonora.

Què ens pots explicar del teu noi gris?

Es podria entendre com una al·legoria que engloba el concepte de la innocència revelant-se contra una realitat decadent i conservadora, que s’ha deixat viciar.

Què et va portar a expressar-te musicalment?

Res en concret, sempre ha estat un impuls que m’ha acompanyat des de ben petita.

Com és el teu procés de composició?

És variable o caòtic, depèn de com es miri. Cada composició que faig té un naixement diferent. En algunes ocasions hi ha una melodia que n’és l’eix o el catalitzador i en d’altres és una sonoritat especial a nivell harmònic que em guia en el procés. Sempre present una intenció força descriptiva, ja sigui explicar una situació, un ambient, una emoció, una història, etc. Es podria dir que són composicions poc planes, per dir-ho d’alguna forma.

Museless, no tens muses? Quines són les teves referències?

Potser uns ho entenen com a muses i uns altres com a referències, però la qüestió és que mai he tingut identificat què és el que em fa crear les coses que “composo”, i certament, no tinc unes referències musicals massa establertes. Potser seria més correcte, en el meu cas, parlar de motivacions. Aquí t’hi podria posar la bellesa, l’enlluernament, de la mà de l’activisme amb la protesta, sobre un mantell de sentits visuals i sonors de textures addictives.

Investigant la teva carrera he trobat un tema que es diu Taronja descrit com a projecte vídeo. És principalment un tema de piano instrumental força melancòlic entenc que anterior al projecte Museless. En què consistí aquest projecte?

Doncs sí, hi ha alguns temes antics rodant per la xarxa. Anteriorment a Museless, publicava com a Laura Llopart peces musicals auto-editades, normalment BSOs, que posarien so a petits documentals, la majoria d’ells sobre art visual i plàstic. Un dels projectes més complerts en els que hi vaig col·laborar va ser el de HeroKid Concrete Walls project. Vaig musicar tots els capítols del projecte. S’hi presentaven diferents artistes de l’escena urbana juntament amb la presència de la marca de roba “HeroKid” (que també tenen un estudi digital). El tema Taronja va ser l’últim treball que vaig fer per aquest estudi però ja fora del projecte Concrete Walls.

Centrant-me en el teu EP Grey boy, el segon tema és Into the mist on acabes cantant “ this fragile world of darkness”. Així veus el món que t’envolta, fràgil i fosc?

Aquest tema canta un tros d’un poema escrit en castellà per en Joan Llopart (el meu pare). Suposo, que com passa amb les pintures, la poesia pot ser compresa d’una forma molt subjectiva, així que ho deixo obert a la lliure interpretació de cadascú.

Amb el tema Chainsaw incites a la violència com a defensa. Vivim temps violents?

Com ja he introduït en la primera resposta, tot l’EP és una al·legoria. Chainsaw podria entendre’s com el capítol que parlaria de la revolució, del canvi. Aquest pot esdevenir mitjançant diverses estratègies amb diferents instruments. Les revolucions sempre són violentes, no en el sentit estricte “d’agressió física o d’acció lesiva”, més aviat en el sentit de “trencament d’allò establert”.

Finalment tanques amb el tema instrumental Lighthouse. Aquest far és fruit d’una necessitat en un moment vital concret o creus que sempre són necessaris?

És allò que es diu de “no perdre el fil” amb un pessic de “els arbres no et deixen veure el bosc”, sí.

Quins són els teus fars personals?

La rutina alternant-se amb moments de déjà vu.

Al Primavera Club vas presentar temes nous, en què estàs treballant, nou EP o àlbum?

Es podria dir que amb dues o fins i tot amb tres coses (EP vs. LP vs. singles). Tinc força material esperant el dispar de sortida, però he de veure què serà. El que tinc clar és que alguna cosa de les tres passarà ben aviat.

Em podries explicar un record d’infantesa?

El tacte humit a la pell i als pulmons d’olor de molsa i pi i gust de gerds i nabius cobert sota una llum difusa de boirina que recull el cruixir dels arbres i el ressò dels ocells.