Cant a la vida (i la mort)
 |
| Cortesia de la Fura dels Baus |
El misteri provinent
de la mística ancestral va envoltar el públic assistent a la representació del
Carmina Burana de Carl Orff amb escenografia de la Fura dels Baus, en el que és
el seu espectacle més exitós.
L’obra de Carl Orff
va se estrenada el 1937, en ple règim nazi a Alemanya, combinant de manera
sorprenent en forma de cantata escènica els textos medievals de la col·lecció
de cants dels segles XII i XIII recollits sota el mateix títol, Carmina Burana. Els Carmina Burana són una sàtira de la societat en general però especialment
del poder monàrquic i eclesiàstic, mentre elogia el plaer de la vida amb cants a
l'amor, al joc i al vi. Orff va escollir 25 cançons establint un ordre que
permetés la seva representació escènica, malgrat que sovint s’interpreta en
versió concert. La major part de les cançons tenen una melodia que es repeteix
a cada estrofa, amb un clar domini del ritme. D’aquesta manera, la percussió és
l’element més destacat de l’orquestració d’Orff, que a més de l'orquestra i
cors (cor gran, cor petit i cor d'infants), hi intervenen solistes: soprano,
tenor, baríton i baix.
La funció de la Fura
dels Baus adapta l’orquestració d’Orff a dos pianos, timbals, percussió, flauta
i contrabaix, per tal de poder-la adaptar a un escenari petit com el del Teatre
Tivoli. Les sopranos Amparo Navarro, meravellosa veu d’una presència escènica
impressionant, i Luca Espinosa, actriu a més de soprano, que introdueix un aire
de misteri sensual, el baríton Toni Marsol i el contratenor Jordi Domènech,
ambdós fantàstics, posen les veus solistes, acompanyats per l'Ensemble
Polifònica de Puig-Reig, d’una excel·lència indiscutible.
Una meravellosa oda a la vida des de la visió de Carlus Padrissa, responsable de la dramatúrgia, la direcció i l’escenografia, situant a la dona com a centre d'una gran metàfora del miracle vital en totes les seves vessants, sobre un cilindre sobre el qual les projeccions i les grues marca de la casa de la Fura van dibuixant-nos tot el misteri de l’existència amb el simbolisme d’una lluna gegant, el desglaç, cascades d'aigua, un èxtasi floral, una verema en directe, vi, aigua i foc.
Una autèntica delícia on músics, cor i cantants comparteixen pla fins i tot més enllà de l’escenari, amb incursions a la platea sempre en una atmosfera de misteri que ens remet a d’altres temps on potser estàvem més propers a la nostra arrel i entorns naturals.
 |
| Cortesia de la Fura dels Baus |
Una meravellosa oda a la vida des de la visió de Carlus Padrissa, responsable de la dramatúrgia, la direcció i l’escenografia, situant a la dona com a centre d'una gran metàfora del miracle vital en totes les seves vessants, sobre un cilindre sobre el qual les projeccions i les grues marca de la casa de la Fura van dibuixant-nos tot el misteri de l’existència amb el simbolisme d’una lluna gegant, el desglaç, cascades d'aigua, un èxtasi floral, una verema en directe, vi, aigua i foc.
 |
| Cortesia de la Fura dels Baus |
Una autèntica delícia on músics, cor i cantants comparteixen pla fins i tot més enllà de l’escenari, amb incursions a la platea sempre en una atmosfera de misteri que ens remet a d’altres temps on potser estàvem més propers a la nostra arrel i entorns naturals.
 |
| Cortesia de la Fura dels Baus |
Aquest Carmina Burana
de la Fura és un espectacle sensorial, musical i teatral, vital i enèrgic, que
ja ha estat vist per més de 100.000 espectadors a Espanya, França, Itàlia i
Xile.
Un article de Juan Carlos Romero
Fotografies i vídeo cortesia de La Fura dels Baus
www.carmina-burana.es
SOPRANO Amparo Navarro
CONTRATENOR Xavier Sabata
BARÍTON Thomas E. Bauer
ACTRIU/ SOPRANO Luca Espinosa
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ Carlus Padrissa – La Fura dels Baus
ESCENOGRAFIA Carlus Padrissa
DIRECTOR MUSICAL Josep Vicent
Ensemble Polifònica de Puig-Reig
Tots els drets reservats