Allò que no està escrit
 |
| Carles Benavent & Giulia Valle Jamboree Club 2014 © Juan Carlos Romero |
Carles Benavent, baixista nascut a Barcelona
el 1954, al Poble Sec, músic d'extraordinari talent i de trajectòria fascinant
que ha arribat a tocar amb artistes de la talla de Paco de Lucía, Miles Davis i
Chick Corea. Amb només 13 anys va formar el seu primer grup, Crack, amb
Salvador Font (bateria) i Emili Baleriola (guitarra), que el 1970 s'integraria a
Máquina !, grup fundat per Jordi Batiste, que ja no formava part del grup quan hi
va entrar el trio Crack, i Enric Herrera, convertint-se en la banda pionera del
jazz rock progressiu a Espanya. Carles Benavent publicaria així el seu primer
àlbum al costat de Máquina! Máquina! - En
directo (Als 4 vents, 1972). El 1975 s'incorpora al costat de Joan Albert
Amargós (teclats), Salvador Font (bateria), Luigi Cabanach (guitarra) i Lucky
Guri (teclats), al grup Música Urbana del qual cal destacar l’àlbum Iberia (RCA, 1978). El grup va ser
bàsicament una iniciativa de Joan Albert Amargós desenvolupada en el jazz rock
de forta influència anglosaxona però prenent com a referent la cultura ibèrica,
especialment l'andalusa. També van actuar com a grup d'acompanyament de Joan
Manuel Serrat i Guillermina Motta. I ja el 1980, Carles Benavent entra al grup
de Paco de Lucía anant de gira per tot el món i arribant a gravar al costat de
Paco amb Camarón de la Isla. L'any 1982 grava al costat de Chick Corea l'àlbum Touchstone (GRP 1982) i no seria fins el
1983 quan Carles Benavent grava el seu primer àlbum com a solista Carles Benavent (Nuevos Medios, 1983).
Inicis d'una carrera que ha fet de l'excel·lència un motor màgicament plasmat
tant en els seus discos en solitari com en els gravats al costat de músics tan
diversos com Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Tino di Geraldo i Jorge Pardo,
Joan Manuel Serrat, Chick Corea i aquell màgic Live in Montreux de 1993 al costat de Miles Davis. Flamenc i jazz,
sense menysprear el rock, han passat per les mans del mestre marcant un camí
enllaçat d'obligat seguiment.
El Festival Mas i Mas 2014 ha volgut unir el
mestre Benavent amb Giulia Valle com a convidada. Giulia Valle nascuda a San
Remo, Itàlia, el 1972, establerta a Barcelona des dels 5 anys d'edat, és una
contrabaixista i compositora de les més brillants de l'escena actual, amb gran
projecció internacional i que s'ha format al Conservatori Superior de música
del Liceu i al Taller de Músics de Barcelona i posteriorment a París amb
François Rabbath i a Nova York al costat de Ben Street i Bruce Barth. La seva
carrera com a compositora i intèrpret, tant en els seus projectes com a líder solista
com en els seus enregistraments al costat de Carme Canela, Miguel Poveda, John
McNeil, Martirio, Jason Lindner, Perico Sambeat, Antonio Canales, David Megual,
Mayte Martín, Guillermo Klein, Bill Mc Henry, Gorka Benitez, etc, és mostra
d'un enorme talent que beu tant del jazz clàssic com l'avantguardista, així com
del flamenc i del rock underground. Veure Benavent al costat de Valle era,
doncs, una deliciosa proposta que no em podia perdre.
I no ho vaig fer. El mestre Benavent va
protagonitzar la primera meitat del concert amb la seva formació trio integrada
per Roger Mas al piano i Roger Blavia a la bateria, tots dos excel·lents joves
músics però de més que solvent carrera, i més que vindrà. Emocionades paraules
dedicades als seus ídols Frederic Mompou i Paco de Lucía, "Molts ídols Aquesta nit", va arribar a dir en un moment
de la nit, van servir de presentació als temes que superbament interpretaren
despertant l'entusiasme d'un Jamboree totalment ple. Temes del seu últim àlbum
gravat amb aquesta mateixa formació sota el títol Un, dos, tres ... (2011) com Bailes?
del propi Benavent o Scenes d'Enfants
de Mompou. Quan va presentar a Giulia Valle, que mentre esperava el seu moment
ballava absolutament seduïda per l'actuació del trio Benavent, els ànims ja
estaven molt amunt. Però l'entusiasme va augmentar amb l'energia de Valle al
contrabaix, puntejant-lo amb dolçor i força o acariciant amb l'arc en els
moments de melòdica tendresa. I al seu costat Benavent amb el seu baix elèctric
de cinc cordes, als crits d '"un,
dos, tres ... que me voy!", s'embarcava en viatges de jazz lisèrgic
per al comú dels mortals. Valle l'acompanyava vivint-lo com ningú, ulls
tancats, cos movent-se i mostrant somriures d'enorme satisfacció. Van tocar un
tema compost per Giulia especialment per a l'ocasió, fascinant, i van
finalitzar entre crits amb una versió del famós Tirititrán també inclòs en el seu darrer disc. Benavent, Valle, Mas
i Blavia són allò que no està escrit.
Text i fotografia de Juan Carlos Romero
Carles Benavent website www.carlesbenavent.info
Giulia Valle website www.giuliavalle.com
Tots els drets reservats