OMBRES D'UN ERIÇÓ 


Melancholy Maaret
(Secret Sauna Sirens)



Melancholy Maaret declara a la seva pàgina que “Tarkovsky’s polaroids are better than asteroids” la qual cosa ja resulta una ferma declaració de principis visuals i poètics. Penetrar en el seu univers et porta a sensacions hermètiques, gairebé asfixiants. Les ombres i les tonalitats grises esdevenen marc per als nostres traumes existencials arrossegats des de la infantesa. Alícia va creure meravella tot un món fruit del passatge dels somnis i desitjos més obscurs, on les estrictes normes socials apareixien descaradament ridícules i impunement feridores. Melancholy el recorre i crea un món de sirenes d’una sauna secreta que tots portem a dins. Poeta, fotògrafa, videoartista, té una necessitat insaciable per mostrar els nostres racons més amagats i que són també els seus.

Nora Helmer’s daughter és una obra on Maaret descarna el vincle entre mare i filla. És la cinquena peça de la sèrie Naive Computer Opera for Heroine and Hedgehog que inclou música i instal·lacions visuals la darrera fase creativa de la qual se servirà del moviment en viu. “Each story can exist on its own, and every story also is a russian doll, breathing inside the other stories”. D’aquesta manera, Maaret ens convida a descobrir capes en la seva obra i la nostra pròpia ànima.

 

El negatiu de la imatge d’un eriçó il·lustra inicialment la veu de Maaret, en el paper de la filla de Nora Helmer, xiuxiuejant Mamma…I pretend to be you. Els somnis i desitjos d’una i de l’altra topen en aquest xiuxiueig, cercant la frontera entre els dos éssers, sent la individualitat un objectiu llunyà per ambdues des del moment del part. What do you become, Mamma?Are you an artist like me? La filla camina a través de la visió de la mare preguntant-se una vegada i una altra per la identitat d’ambdues.  You’re an oil painting, I am the sea, old lady, you cannot love anyone, your own heart as an art cracker...S’intueix la idea de la mare creant a la filla més enllà del seu naixement, pretenent influir en la seva identitat, cosa impossible però alhora certerament dolorosa per ambdues, doncs no és pas innocu el seu intent. Les tonalitats del vídeo flueixen dels grisos als blaus, verds, vermells i roses pastel, sempre difuminats, poc definits. Les imatges són objectes purament domèstics vistos com a presó, no com espais de llibertat. Ha arribat el moment en què la filla ha de rompre la cadena que també la mare ha sofert amb els seus pares. The quintessence of life is grace over perdition…Els fantasmes creats per tradicions, creences i costums, les renúncies anticipades pel desig d’acceptació s’imposen als fills per la manca de valor enfront la vida.