PRISMA VITAL
Natalya Serkova
En els seus dissenys sembla que l’atzar s’apoderi d’ella per a crear amb una certa convulsió. Diu sentir-se en recerca continua i els seus ventalls cromàtics fan gala d’una aparent anarquia que resulta gratament estimulant. Les seves fotografies són més crues inclús contenen un cert aire antic que unit a la seva autoria present les fan peces atemporals. El temps no és important, tan sols la seva actitud cap a la vida.
Què busques per mitjà de la teva creació artística?
Miro de definir el lloc al que pertanyo; només és un estat mental, busco peces per totes parts i cada peça del meu treball és una petita peça que materialitza aquell lloc.
La barreja de moltes tècniques diferents em porta a pensar en una personalitat molt curiosa. És així?
Bé, crec que ho sóc. De vegades tinc por de no ser-ho prou. Deixar de ser curiós vol dir estar mort. Jo veig gent morta.
De vegades fas servir fotos velles per a crear els teus collages. És possible crear modernitat des del passat?
No hi ha passat ni futur, només un espai per a la bellesa sens fi. Faig servir qualsevol cosa que sento com una manera de penetrar en aquest espai. Quan sents que el que has creat toca aquest espai per poc que sigui, és millor que el sexe, saps? Bé, tan bo como el sexe. Estic profundament enamorada de la vella escola, sí.
Però també podem veure alguns autoretrats que després transformes en quelcom de nou. Quina relació tens amb la teva imatge?
Em sento com un observador. Per tant, habitualment, no estic interessada en imatges de mi mateixa. No tinc fotos meves. Faig un autoretrat quan tinc ganes de cridar. Per mi, fer alguna cosa amb la meva imatge és un procés lligat al crit. Els meus nervis estan prou bé, de manera que no passa gaire sovint, Potser, la meva actitud canviarà. Demà.
Percebo certa anarquia en el teu treball o una certa necessitat de trencar les normes. Creus que la societat és restrictiva?
La teva educació et restringeix, no la societat. La por et restringeix. Totes les normes que sempre he volgut trencar van ser les meves pròpies normes mentals. Estimo el caos i l’atzar. Et porten coses inesperades. Et porten il·lusió i llibertat interior.
Una de les teves sèries de fotografies es titula Space for one on sols enfocar la teva càmera al cel a través d’edificis urbans i arbres. L’espai que mires de captar és el símbol de la desitjada llibertat?
Totes les fotos d’aquesta sèrie van ser fetes quan buscava un lloc on amagar-me. Tan sols em sentia bé fent aquestes fotos. Aquests edificis eren tan bells i jo notava que ells em sentien. El món al seu voltant era una fortalesa feta des del buit interior.
Useless youth és el teu nickname. Parles de la joventut en general o de la teva pròpia?
La joventut és una gran condició. No he fet servir aquestes paraules de la manera apropiada. La meva és prou útil. M’agrada la gent que sap què fer-ne de la seva joventut.
I creus que l’art és útil?
Per? El meu art es inútil O, potser...espera un minut.
Skimming stones és una altra sèrie de fotografies aquest cop centrada en gemmes i cristalls de roca on crees una atmosfera somniadora novament amb la transformació com a protagonista. Tens una visió optimista sobre el futur?
Sóc optimista de cor i no ho puc evitar. Eventualment, tot el que em passa és divertit i/o estúpid. El títol de la sèrie ve d’una cançó del grup Boards of Canada. Si l’escoltes, tindràs la veritat.
Ets un diamant en brut?
Aladdin va ser un diamant en brut, jo sóc un prisma.
El millor, llavors, és deixar-nos sorprendre amb ulls innocents pel viatge que la llum empren a través del prisma de Natalya Serkova. Tot en mans de l’atzar i la curiositat.
Entrevista per Juan Carlos Romero
Foto de Natalya Serkova