LA MEVA PRÒPIA AVENTURA
Vincent Moon
Retrat de Shanon van Etten
Entre el seu frenchglish i el meu spanglish ens arreglarem per a entendre’ns prou bé. Havia vist els seus vídeos i m’agradava la seva forma de fer de cada film una petita perla d’aquell moment. Li vaig enviar un mail, ell era a París aquells dies, acordarem fer un skype a les 5PM París, 12AM Buenos Aires i vam tenir una bona conversa.
Crec que tens una forma preciosa de mostrar les relacions que mantens en el moment de fer els vídeos i m’interessa conèixer a la persona que hi ha darrera dels films, per tant m’agradaria que m’expliquessis qui ets tu?
Ha, ha, no ho sé, sóc només un tipus, com... Estic interessat en massa coses i crec que vaig estar buscant molt de temps el que volia fer amb tot això.
Eres fotògraf, abans.
Estava estudiant cinema bàsicament i em trobava bé, però no entenia res, semblava impossible fer cinema com ens ensenyaven a fer-lo. Vaig descobrir la fotografia i la vaig estudiar a un lloc molt especial a París i va ser el correcte, saps? Només necessitava sortir al carrer i filmar, de la manera que ho faig ara és molt més excitant, més simple.
És molt visible el teu treball. I què feies abans d’això?
Res, estudiava fotografia, viva a París en aquell moment i sortia tot el temps, anava a concerts cada dia, mirava pelis tots els dies, llegia llibres, anava a exposicions, teatre, dansa, tot el que m’era possible.
Realment volia alimentar-me amb molta informació diferent, per tant no feia gaire cosa, estudiava fotografia a mitges, però més que res aprenia de moltes coses que no coneixia, crec que als 19 vaig tenir aquesta revelació, que necessitava aprendre sobre diferents coses per tal de construir-me a mi mateix, per convertir-me en algú nou. Jo no em veig com un cineasta, crec que sorgeix de com m’apropo a les formes d’art, d’una manera molt personal.
I com et veus a tu mateix?
Sóc un noi que prova, és la veritat, no sóc un artista ni res. No m’importa res d’això, no és important, l’important és provar i sóc algú que està aprenent sobre la vida, sobre moltes coses diferents, això és el que estic aprenent a través dels films. I això no em fa un cineasta.
Se m’acudeix que t’agrada més fer-lo que mirar el que ja has fet.
És el que dic a la gent amb qui treballo, estic més interessat en el procés i en el que hi aprendré. Veig que la peli al final serà bona perquè és preciosa en el procés, però el que importa és el que tots compartim. Vas veure el vídeo amb Tomi Lebrero a Buenos Aires?
Sí, preciós.
En aquest van ser preciosos el procés i el resultat. Va ser molt bo treballar plegats.
I fas algun tipus d’investigació prèvia sobre el músic que vas a filmar?
Sí i no, faig una altra investigació, quan vaig estar a Buenos Aires, per exemple, vaig fer un munt de contactes abans d’arribar-hi, però no vaig planificar res. Vaig arribar-hi i vaig passar com una setmana sortint, anant a concerts, aprenent, escoltant i parlant amb la gent sobre qui i què succeïa, sobre quines eren les persones que voltaven per allà i després d’aquesta setmana tenia com una llista de vídeo, una idea clara al cap sobre a qui filmar i després vaig fer les pelis durant la segona setmana.
Dues setmanes.
Puc ser molt intens quan arribo a un lloc nou, recopilo informació molt, molt ràpid. La gent sembla que es sorprèn amb això, però aquesta és la meva feina i m’agrada. Però després, no continuo investigant, em convenço i dic OK fem-ho.
Vaig ser al Caire fa un mes i l’únic que sabia era que volia trobar un muetzí. Saps què és?
No.
És la persona a la mesquita que crida a l’oració, com “oooaaaaaaaaguarattta”!!!!
Ah, Ok!
A la mesquita, el so d’un tipus cantant. He estat molt obsessionat amb aquest so i volia fer una pel·lícula sobre aquest so, però no tenia ni idees ni contactes. I després, un dia estava visitant una mesquita, anava de mesquita en mesquita, i vaig arribar a una que em va fer volar el cap, una mesquita preciosa, mai havia vist una cosa així, estava realment astorat amb aquell lloc i després vaig sentir algú cantant a un dels seus espais, hi vaig anar, hi vaig veure un tipus i m’hi vaig apropar a preguntar-li qui era, i ell em vair dir: sóc el muetzí de la mesquita. Ok, era obvi que havia de fer una pel·lícula sobre ell. Va ser una trobada preciosa. Vaig fer una pel·lícula sobre aquell tipus.
Hi ha una curta biografia a la seva web on es llegeix Vincent Moon (nom real Mathieu Saura) nasqué a París el 1979... Si m’ho permets, m’agradaria saber què té Vincent Moon que no tingui Mathieu Saura?
Ah, ha ha! Crec que en Vincent Moon té la confiança que en Mathieu Saura no tenia per mostrar-se a sí mateix, saps? Crec que en Vincent Moon és una espècie de...com per protegir-te a tu mateix. No és una forma molt eficient de respondre’t per què, però fas el que pots per dur-te a fer el que vols fer.
Està ok, qualsevol cosa que t’ajudi a fer el que vols fer la trobo bé. Et vaig googlejar per tal de saber què diu la gent de tu i vaig veure que a tot arreu on vas et reben amb un guau!! És el Vincent Moon, és aquí, tornem-nos bojos. No et fa por acabar sent un monstre?
Ha ha ha ha. Quin tipus de monstre?
Ja ho saps, una mena de producte monstruós.
Sí, crec entendre el que em vols dir. Sóc sempre molt fàcil d’assolir, fins el meu fotut telèfon és a Internet, no m’importa, crec que tracto d’evitar la distància el més ràpid que puc quan entro en contacte amb gent. Com, ei, gent! Què passa, emborratxem-nos plegats. Si prenc distància de tot això em sentiria estrany i em portaria problemes.
Quan estàs fent un vídeo, t’ha passat no haver tingut la intimitat que volies amb un músic?
Sí, potser sí, alguns cops sí per suposat, i és com un repte per a mi aconseguir-ne més. Estic filmant músics que volen ser filmats per mi, saps? “Oh, toquem un tema per al Vincent Moon”, cosa que pot ser molt estranya, perquè les persones tindrien molta pressió i seria...molt tens de fet.
Totes les persones que filmo darrerament ni tan sols saben què faig, així que bàsicament quan tinc la càmera no saben res de mi. I això m’agrada, és un repte. He de convèncer novament a la gent i això de vegades és complicat, diuen “Oh, sí, fuck you”. Quan vaig estar al Caire em deien que havia de pagar si volia que fessin música per a mi, perquè allà toquen la música cobrant, sinó no ho feien.
I et vas tornar nòmada?
Això va ser més per accident, però també perquè vaig acabar estant a una altra casa de sobte i això va ser perfecte, ok, significa que he de mantenir-me en camí.
I trobes que estàs a la teva llar en aquest camí?
Take away show de Malaikat dan singa
I de vegades forces el músic a que faci alguna cosa que tu desitges tenir gravat o deixes que sigui tal qual i graves sense interferir?
Sovint forço als músics d’una manera o una altra, per anar en una direcció, però d’alguna manera, quan els músics decideixen fer alguna cosa amb mi estan d’acord amb què els empeny en una certa direcció, que els estimuli d’una determinada manera. Mai els empenyo de manera agressiva, sovint és per fer girar la música cap al meu propi espai. Però, evidentment, per fer-ho simple, tracto de formar part de l’acció el màxim possible i evitar qualsevol punt objectiu de la situació.
Parlant amb tu i havent visionat molts dels teus films, sento que ets un amant de l’instant (sobtadament encén la càmera i em mostra el seu braç dret).
Pots veure això, ara crec que ha estat al meu braç des de sempre. És un antic poema, de només quatre línies.
(Les comença a traduir llegint de dreta a esquerra).
Diu: “ Mai sabràs el que passarà demà. Mai entendràs res en aquest món. Potser algun dia, però ja seràs mort. O sigui que d’ara en endavant gaudeix de la vida i beu un bon vi”.
Bé, estic segur que mai havia vist el teu braç.
Bé, vaig a desconnectar la càmera si et sembla bé, em sento més a gust sense ella.
Està bé.
Tot es tracta d’estar aquí i ara, coneixent gent. Però crec que, si vols anar més lluny, el que vull dir bàsicament és que com avui en dia la idea de l’art o d’una forma de creació, de ser un realitzador (prefereixo la paraula realitzador que creador o artista). Què vol dir avui ser un realitzador? Quina és la teva eina, com afecta la teva eina a la teva vida i com la fas servir per a socialitzar i conèixer persones? El meu objectiu és anar tan lluny com em sigui possible.
Com faig servir la meva càmera com a pretext per a viatjar, per a conèixer persones, per a conèixer dones definitivament, el que m’interessa de qualsevol forma d’art avui en dia és com es relaciona la societat en què vivim. Crec que és l’objectiu del segle XXI.
De la sèrie Temporary ValparaísoI per què parles, en algunes coses teves que he llegit, sobre buscar un equilibri entre la natura i la tecnologia, les veus com a pols oposats?
No, no els veig com a oposats però crec que tendim a oposar-los molt, desafortunadament, crec que aquesta intuïció que vaig tenir fa molt de temps de què la única manera en què la nostra societat pot...
Pot aprendre?
Pot no ser destruïda per la forma en què fem servir la tecnologia tan ràpidament i tota aquesta era de la informació és bàsicament per a connectar-nos amb la nostra natura. Crec que estem arribant a aquest punt, necessitem integrar la tecnologia per a tornar-nos a connectar amb els nostres cossos, a la natura. Estic fascinat amb la tecnologia, en com la fem servir d’una manera molt simple.
M’agradaria que m’enviessis alguns treballs que hagis estat fent explicant-me què hi has après durant el seu procés.
Deixa’m pensar en això...Vaig aprendre molt quan vaig fer el vídeo de Pablo Malaurie, crec. M’agrada realment, perquè hi ha un moment en el vídeo en què...saps...quan està ballant...Sobtadament amb vaig adonar d’una cosa sobre la nostra condició de realitzadors d’avui en dia, sobre què significa tocar música i allà han quedat tots aquells moments preciosos. I com m’agrada aquesta forma contemplativa de ser. Malgrat anar ràpid, procuro ser contemplatiu. La gran idea és que no necessitem de l’art, el món ja és suficientment preciós si saps com mirar-lo.
Els nens estan ballant en rondo amb els seus pares i riuen, i hi ha tantes històries, tan sublims, i després arriba aquest tipus que els posa una cançó petita i torna a ser sublim. És una petita, petita cosa i ho fa màgic.
Una altra, prefereixo parlar de coses recents (és una part de la pel·lícula doncs encara no està acabada). Jo era a Barcelona i un munt de gent em parlava d’aquest tipus, Peret, és com una llegenda a Espanya, bàsicament és l’inventor de la rumba catalana, fa un moviment amb la seva guitarra que es diu “el ventilador”, varem anar a un lloc a una hora de Barcelona, allà on ell viu, i ens va rebre, em preguntà què feia i li vaig explicar que em trobo amb gent i els faig vídeos, i estava amb uns espanyols que no s’ho podien creure, “éste es el fucking Peret!” i ell va dir, ok, tot molt maco però no tinc temps, ho sento, no ho puc fer.
Una altra, prefereixo parlar de coses recents (és una part de la pel·lícula doncs encara no està acabada). Jo era a Barcelona i un munt de gent em parlava d’aquest tipus, Peret, és com una llegenda a Espanya, bàsicament és l’inventor de la rumba catalana, fa un moviment amb la seva guitarra que es diu “el ventilador”, varem anar a un lloc a una hora de Barcelona, allà on ell viu, i ens va rebre, em preguntà què feia i li vaig explicar que em trobo amb gent i els faig vídeos, i estava amb uns espanyols que no s’ho podien creure, “éste es el fucking Peret!” i ell va dir, ok, tot molt maco però no tinc temps, ho sento, no ho puc fer.
Em vaig posar tan intens que el vaig convèncer. Aquest és solament un petit extracte, un moment, però la part entera serà realment increïble, realment bona.
I la darrera, per a mi això és realment un altre nivell, és difícil de mirar, aviat serà online crec, es tracta de música sagrada, no és música per a la gent, és per a gent malalta, la persona hi va de manera molt privada. Hi vaig anar dos cops i els vaig convèncer de què em deixessin filmar, però vaig haver de pagar, estàs a una habitació molt petita, hi ha quatre músics i toquen per a una persona que està malalta, per tal que arribi a estat de trànsit, per a treure-la de la seva malaltia, i va ser una experiència tan increïble per a mi. No havia d’estar filmant, havia de formar part d’allò. Em va fer volar el cap,estava tan content i crec que el resultat és increïble. Com puc, jo, amb els meus ulls occidentals, formar part d’allò, és realment bo, per això espero que t’agradi.
I la darrera, per a mi això és realment un altre nivell, és difícil de mirar, aviat serà online crec, es tracta de música sagrada, no és música per a la gent, és per a gent malalta, la persona hi va de manera molt privada. Hi vaig anar dos cops i els vaig convèncer de què em deixessin filmar, però vaig haver de pagar, estàs a una habitació molt petita, hi ha quatre músics i toquen per a una persona que està malalta, per tal que arribi a estat de trànsit, per a treure-la de la seva malaltia, i va ser una experiència tan increïble per a mi. No havia d’estar filmant, havia de formar part d’allò. Em va fer volar el cap,estava tan content i crec que el resultat és increïble. Com puc, jo, amb els meus ulls occidentals, formar part d’allò, és realment bo, per això espero que t’agradi.
De manera que estàs trobant coses que no coneixies.
Sí, sí, sí, trobo coses que no sé on són.
I aquesta és la teva aventura! Genial haver parlat amb tu, moltes gràcies.
Entrevista de Flavio Affonso
Fotos de Vincent Moon
Traducció al català de Juan Carlos Romero
Traducció al català de Juan Carlos Romero
© FIBRA AGOST 2010