UN VALS A L'INFERN
DAäRi
El pas del temps s’ha convertit en el principal infern de la nostra societat. Ningú vol envellir i aquest neguit ens impedeix gaudir del devenir de la vida. El duo DAäri crea una música electrònica que ens porta a tal neguit en el seu disc Lost in hell on els contes infantils recuperen la seva dimensió tètrica.
El grup el formen Julie Kéodäry i Majorsluices, aportant un gran número d’influències. Els seus punts de referència musicals van des del metal a, fonamentalment, l’electrònica europea de bandes i solistes com Joy Division i New Order, Depeche Mode, Radiohead, Múm i Björk. Instal·lats a París, debuten perduts en un infern d’una societat que no sap on va però sí quin serà el seu final. La seva proposta consisteix en un so envoltant i hipnòtic acompanyant la veu gairebé infantil de Julie. La seva dolçor en contrast am una música inquietant esdevé una proposta electropop del tot estimulant.
Dreamer representa una obertura a tot aquest univers sempre a punt de trencar-se. Ecos que venen i van en una instrumentació in crescendo i densa que ens porta aires dels anys vuitanta. Però el somniador s’acaba perdent a l’avern. Lost in hell, que dóna títol al disc, té curiosament una aureola més plena d’esperança. La seva melodia i instrumentació ens brinden un espai obert, com una matinada plena de dolçor. Trouble és un pèl més trista, com un capvespre després d’un dia plujós. Els carrers buits i molls que deixen pas a Hope, i els feixos de llum ens arriben amb una mica d’escalfor. La veu sona dispersa jugant amb les harmonies i xiuxiuejant-nos a cau d’orella. La música és plena de tendresa la qual cosa ens fa sentir que el final de l’avern és a prop.
Perdre’s en el seu infern és deixar que els somnis creixin a la recerca del paradís que tots porten a dins. So softly deixa el disc enrere, acaronant-nos per tal que ens hi tornem a perdre, un infern ple de belles sensacions cantades a l’orella per tal que no es perdin pel camí.
Text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia de DAäri