FALSES CREENCES
Martha Colburn
Descobrir-la a L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona va ser un veritable estímul per als amants del cinema. Martha Colburn va ser llavors premiada ex aequo com a millor curtmetratge per la seva fascinant Triumph of the wild (2008), intens collage d’animació sobre la història nord-americana on emmarca l’home en un paisatge ple de feres depredadores i dibuixant la contradicció entre presa i caçador, civilitzat i salvatge, horror i idealisme, tot plegat com a cares d’una mateixa realitat.
Martha Colburn va néixer a Gettysburg i va cursar estudis al COolleg of Art de Baltimore per després ampliar-los al Rijksakademie d’Amsterdam . Des de llavors ha explorat les possibilitats de la filmació en 8 i 16 mm jugant amb material ja editat per tal de recrear-lo i complementar-lo a cop de collages d’una gran força estètica i dens contingut creant unes pel·lícules de ritme trepidant i aire artesanal.
Myth labs (2008) va ser presentada en el mateix festival en la seva edició del 2009. “This is a film about fear, paranoia, faith and loss of faith and salvation. ‘Myth labs’ takes place in the American frontier and wilderness. Similarly to Meth addicts in rural America, for the Puritans the wilderness represented a place of their damnation and their ultimate resurrection synonymously. Through blending these two times in American history, I attempt to illuminate the idea that the lure of this drug for contemporary rural inhabitants is rooted in our earliest consciousness-forming experiences as settlers in a state of spiritual and physical emergency. Overly fervent faith and addiction alike, can change one from mere mortal to Superman to scarecrow. Just as a ‘wolf in sheeps clothing’ these two vices (or devices) of salvation can have devastating consequences.” La religió feta servir com a pell de xai on amagar el llop que tots portem ben endins, la fe com a excusa per a la destrucció de l’altre, l’ambició de poder imposant supersticions i dogmes com a norma de control.
Visualment el seu treball sempre és ric en colors i textures. El treball manual enriqueix la proposta perquè fa que la no la sentim tan merament artificiosa com succeeix amb l’animació digital que impera en el mercat actual, sempre buscant una perfecció que ens la fa excessivament freda. Les pel·lícules de Martha Colburn ens fan percebre el seu pols creatiu i una ànima convulsa i plena de preguntes que emergeixen en ritmes frenètics i les músiques que fan de banda sonora. Al seu treball l’art respira, tremola, dubta, viu.
Text de Juan Carlos Romero
Vídeo i fotogrames de Martha Colburn