ENGLISH | ESPAÑOL
Perquè el món és blau
Jennifer Hall presenta el seu primer àlbum In this (2011). “I just have strings, a few other things. My thoughts and ways, hopeful eyes and face. They call me naive, saying not to believe” ens canta a la seva cançó Green and blue. Òbviament, ella té moltes coses més que les cordes de la seva guitarra, té la una sensibilitat que va més enllà dels seus estimats colors verd i blau. Ella té a dins seu un profund oceà blau, la música d’una dona que escriu les seves visions interiors. “The world will still be green and blue after I sing a song for you but hope the colors seem as beautiful as you are to me”. Però el nostre món no sera el mateix després d’escoltar les seves cançons.
Per què estàs en això (referència al seu títol “In this”)?
Bé, significa està immersa en alguna cosa present en un moment determinat i em va semblar molt apropiat per a aquest disc.
I per què és tan apropiat?
Les melodies van ser escrites des d’un punt de vista molt subjectiu, sense posar distància respecte els temes que tenia entre mans, ni en temps ni en espai, per a cada cançó.
Què significa el pas del temps per a tu?
A mesura que passa el temps veus les coses del passat d’una manera molt diferent a com les veies llavors quan et trobaves al mig de tot allò.
Llegint les teves influències musicals: Patsy Cline, Rufus Wainwright, Jeff Buckley, Wilco... Podem escoltar totes aquestes influències en el teu disc de debut?
No ho sé realment. No el puc escoltar de manera objectiva. Tinc gent que em diu que veuen semblances en la veu amb la de Jeff Buckley, i en les melodies de Rufus. Són massa amables.
La major part són cantants masculins.
Veritat. També m’agraden Bonnie Riatt, Norah Jones...També les escolto.
I què busques en la música?
Honestedat, sinceritat. Alguna cosa que m’atrapi o em commogui d’alguna manera. Un bon ritme, lletres meravelloses, etc.
Realment veus el món en verd i blau, com diu el títol d’una de les teves cançons?
Suposo que sí, són els meus colors preferits!
I què et fan pensar aquests colors?
Pau, calma...
"I just have strings, a few other things. My thoughts and ways, hopeful eyes and face. They call me naive...” és el vers que obra la cançó “Green and blue”. La felicitat es troba en les petites coses?
Absolutament.
I quins tipus de cordes hi ha a la teva vida?
Fa referència a cordes musicals, de guitarres, però sí en tinc moltes!
Per exemple?
Experiències i inseguretats com tothom. Però estic fent les paus. Ha estat una època de canvis per a mi, un gran canvi, fent les paus amb el passat, les experiències que t’han fet qui ets.
I qui ets?
Diria que complexa però no n’estic segura. No tant excitant com això. Pensativa, d’esperit amable, apassionada, una intèrpret de cor.
Podem sentir aquest cor en un so més dur que acompanya l’himne post ruptura titulat “When we were good” l’últim vers del qual diu “Glad to be alone at last”. És una alegria honesta?
Honesta en el sentit de superar-lo amb “ell”, un sentiment fals de seguretat en la solitud, potser una mica bocamoll.
“I keep packing up my things but your memory I still bring...Please leave”. En les teves paraules l’amor sembla més una addicció. Creus que estem fets per a estimar?
Ho crec, sí, absolutament, però el vius en funció de la idea que en tens. Potser és dolorós però és bonic i molt real i necessari.
“I cannot guarantee to do no harm. We are not always as strong as we think we are”. Creus que la vida és patiment?
El dolor és inherent a la vida, però no és només això, és una bella i meravellosa experiència, però el dolor és inevitable. Estem lligats de tal manera que sentim i absorbim i entenem més que les coses dolentes que ens envolten, tot i que poden ser mol dures de veure. És només una reflexió personal.
Quins són els teus “Oceans” personals?
La cançó tracta d’una pèrdua personal. La relació amb la meva mare i les experiències que vaig compartir amb ella.
Tens una visió espiritual de la vida?
Sí, canviant però sí tinc aquesta visió sobre les coses que ens envolten, els canvis, etc.
Què ens pots dir del procés de composició i gravació del teu disc?
Va ser enregistrat a Chicago, al B Side Audio amb Neal Ostrovsky. Ell va ser meravellós. Vaig escriure les melodies en gran part amb el Noam Wallenberg, amic i guitarrista de la banda.
Buscaves un concepte per al disc?
En realitat no, ni quan l’escrivia. No escric amb una visió conceptual.
Ets, doncs, espontània en les teves lletres?
Diria que sí. Encara que tot ve de la mateixa font així que tot està relacionat d’alguna manera.
Si et demanés d’escriure una cançó ara mateix, que escriuries?
Crec que seria sobre el que tinc al cap aquests dies, els canvis i el trobar-me a mi mateixa, etc.
Què t’agradaria descobrir?
La meva veritat, per a connectar millor amb la meva veritat...També amb el món al meu voltant, potser massa fora de lloc per a tu? Potser penso massa.
Entrevista de Juan Carlos Romero
Foto de C.B. Lindsey. Tots els drets reservats