Electrònica orgànica
El grup alemany que va definir la música electrònica a mitjans dels anys setanta, arribant al lloc més alt de les llistes d’èxits del Regne Unit amb la cançó Das Model / The Model el 1981, tot i que s’havia publicat tres anys abans com a part del ja clàssic àlbum Mensch-Maschine, va ser fa poques setmanes protagonista d’una retrospectiva al MoMA de Nova York. Sota el títol Kraftwerk – Retrospective 12345678, els sons i les obres visuals del grup alemany van ser explorats cronològicament. Cada dia va comptar amb la interpretació en directe d’un dels seus àlbums sencers acompanyats de visualitzacions en 3D i amb temes afegits revisats per l’ocasió com a regal.
El grup va sorgir de la trobada entre Ralf Hütter i Florian Schneider com a estudiants del conservatori de Düsseldorf el 1970. Als inicis el seu so incloïa flautes, òrgans electrònics, violins electrònics i sintetitzadors. Influïts per la música experimental alemanya així com per l’escena artística del moment, el seu so va anar creixent al llarg dels tres primers discos des de la improvisació amb instruments tradicionals com el baix, la guitarra i la bateria, sempre amb la distorsió del seu so però en discos como Kraftwerk (1970) i Kraftwerk 2 (1972), gairebé del tot instrumentals. Però cap al 1973 el grup comença a incorporar drum machine als seus concerts arribant a publicar l’àlbum Ralf und Florian (1973), amb un major protagonisme dels sintetitzadors i la introducció del vocoder. El 1974 arriba un nou pas, el darrer amb el productor Konrad “Conny” Plank. Titulat Autobahn (1974) és un gran avenç en el seu so recolzant-lo aquest cop en el Minimoog. El disc va tenir un gran èxit internacional fruit del qual van poder invertit en el seu propi estudi de gravació.
Per aquella època va entrar en escena l’artista gràfic Emil Schult, qui va donar al grup una nova imatge a través de les portades dels discos així com aportant lletres per a les cançons. D’aquesta manera, el grup encetava gires internacionals i un nou disc, Radio-Activity (1975). Juntament amb els nous membres de la banda, Wolfgang Flür i Karl Bartos, van emprendre una activitat frenètica amb què ampliar els horitzons de la música electrònica en un moment on l’escena punk emergia amb una força sense aturador. Però l’èxit de Kraftwerk era ja internacional gràcies a melodies més pop allunyades dels instrumentals avantguardistes dels seus inicis. El 1977 es publica Trans-Europe Express incloent un seqüenciador de setze pistes. Les passes tecnològiques anaven al costes de les creatives, i, definitivament, el pop electrònic va quallar a la ment del públic. The Man-Machine (1978) representava ja el domini del seqüenciador portant-lo al terreny de la improvisació, seqüència rere seqüència o barrejant-les. Un disc avantguardista sense oblidar la melodia, incloent el seu gran clàssic Das Model, que arribaria al nº1 de les llistes del Regne Unit tres anys més tard, curiosament en la promoció del següent àlbum, Computer World (1981).
El 1983 arribaria el senzill Tour de France, incloent sons de cadenes de bicicleta i respiracions. Però la crisi del grup arribaria amb la pèrdua d’importància del percussionista Ralf Hütter i les dificultats de Flür amb la resta del grup, amb la seva sortida rere el disc Electric Café (1986). Llavors començaren els canvis continus de formació però sense crear temes nous fins la publicació del disc Tour de France Soundtracks (2003) i a l’espera del nou disc en què ara mateix treballen. La màquina de l’home dibuixant noves paletes de sons.
KRAFTWERK. RETROSPECTIVE 12345678. Clica aquí
KRAFTWERK VÍDEOS. Clica aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de MoMA, Museum of Modern Arts of New York
Tots els drets reservats