Vivint cançons
Olga Zoubkova és meravellosa. Composa música i escriu textos en rus i anglès, a més d’arranjaments per a les cançons dels seus músics predilectes (les seves versions de Sting són tan belles!) i tocar amb algunes bandes famoses i participar en diversos projectes artístics. Va deixar Rússia per anar a viure a Alemanya on treballa amb una de les millors productores discogràfiques. Recentment, l’Olga ha signat un contracte per a la publicació del seu proper disc.
A qui consideres el teu principal mestre a la vida?
Oh, he tingut molts grans mestres i els portaré amb mi tota la vida. En primer lloc el meu pare. Em va ensenyar tantes coses des que era una nena petita, i encara avui. Tot sobre la música i la vida mateixa. Ell mateix és l’exemple viu d’una persona que viu plenament, feliç perquè fa quelcom que estima amb tot el seu cor. Així vaig aprendre a viure i ser feliç amb el que faig.
Nascuda en una família de músics no tens manera d’escapar de la música. Però sovint de pares tan talentosos i dedicats neixen fills amb interessos oposats a l’art. Quan vas veure que la música era el teu camí?
Ho vaig entendre molt aviat. La meva mare era una meravellosa cantant de jazz. El meu germà era una estrella del rock a Sibèria i el meu pare director d’una orquestra de vents infantil. Aquesta orquestra ara té 26 anys, dos més jove que jo. Quan jo tenia tres anys, el meu pare em va dur a un assaig de l’orquestra i em va donar un triangle, tocant coses terribles. Un record molt divertit.
Em va portar temps saber què significava realment la música per a mi. Vaig començar a aprendre a tocar la guitarra per mi mateixa als tretze anys. Llavors la meva guitarra va esdevenir la meva millor amiga, i encara ho és.
Amb qui has compartit escenari? Quina ha estat la teva experiència més inoblidable?
N’he tingut moltes de grans experiències en concert. Per exemple, els concerts amb en Brendan Perry, la meravellosa veu dels Dead Can Dance. Vam tocar a Moscou i Sant Petersburg a l’abril del 2010. O el World Music Festival a Usttu Huree, Tuvà, el juliol de 2010...va ser increïble! Vaig rebre una gran energia dels més petits concerts tot i que no menys importants, que vaig fer amb l’Artem Fadeev, que ara és el meu guitarrista preferit. Ens vam conèixer per Internet quan jo vivia a Sant Petersburg. Ell va venir des de Moscou tan sols per a tocar amb mi. I encara ho fem. Va ser un plaer compartir escenari amb Svetlana Surganova i la seva meravellosa orquestra. I amb l’estimada Vera Polozkova també va ser un plaer increïble. Vam crear una simbiosi increïble de poesia i música, juntament amb Artem Komissarov, un magnífic músic i mànager. Com a resultat de la col·laboració varem editar un DVD del qual estic terriblement orgullosa.
Algunes persones han de treballar molt dur el seu camí cap als seus somnis i aconseguir l’èxit i el reconeixement. Com ha estat el teu?
Mai he pensat en l’èxit, no és realment el que vull aconseguir. Sempre he volgut fer música. Tinc d’altres hobbies que m’agraden, però res m’interessa tant com la música. És el meu gran amor. Tota la resta ve i se’n va. Si fas alguna cosa amb una gran dedicació, en algun moment comencen a passar coses. Com una mena de miracles que et porten cap a la gent adequada en el moment oportú. Com més gran és la dedicació, més intensos són els miracles. No és que tot hagi estat meravellós i fàcil des del principi. He anat fent el meu camí durant anys, també. Encara avui és un camí que només intueixo. Només que ara és una mica més fàcil i plaent.
Com crees les teves cançons per a que sonin tan sinceres al disc com en directe?
Les has de viure quan les toques. No ho puc expressar d’una altra manera. Quan vius la cançó que cantes, no importa on és el micròfon, si a un escenari o a l’estudi.
Escrius en rus i anglès... Com t’ho fas? Has escollit “nacionalitat”?
Escric les cançons per a certes persones. Totes són dedicades y alhora confessions. Mira, el més recent ho he escrit pensant en un americà. Com ho de fer? Evidentment m’agradaria transmetre-li els meus sentiments de la manera més accessible possible, que és la música. Però d’altra banda ho he de fer en un idioma que la gent entengui. I així, l’amor defineix la meva nacionalitat musical. No escric gaire en rus ara mateix. Ho hauria de fer, però més endavant.
Treballes molt dur! Tens temps per dormir? Què et dóna tanta energia?
Dormir està sobrevalorat. Acostumo a dormir menys de cinc hores. I m’acostumo a despertar a hores que estan molt lluny de les normals. Això em manté productiva.
És fàcil mantenir el cor obert?
Oh, absolutament. Quan més fàcilment em prenc les coses, més fàcil em resulta tot. Genial, no?
Definitivament! De quin color ets sents ara mateix? Anímicament...
Per fora sempre negre. No em confonguis amb una mentalitat gòtica. Per dins hi ha sobre seixanta-cinc milions de colors.
Entrevista d'Anastasia Stolyarova. Tots els drets reservats
Foto cortesia d'Olga Zoubkova
Olga zoubkova website www.facebook.com/OlgaZeeOfficial