MARTA BUCHACA

Emocions reals









Hi havia una vegada un drama profund creat sense llàgrimes fàcils. El públic no tenia violins en l'horitzó subratllant les escenes suposadament més dures, pel que estaven sols davant la intensitat de l'obra i els seus intèrprets. Estic parlant de l'obra Litus escrita i dirigida per Marta Buchaca i presentada al Teatre Lliure de Barcelona.

Litusés sobre l'experiència de vida. Això pot sonar massa general, o potser massa obvi, però tots podem estar d'acord en la idea que la vida és qualsevol cosa menys simple, de manera que no és fàcil d'expressar aquesta complexitat en una obra de teatre sense caure en els terrenys comuns i utilitzar-los amb la finalitat de captar l'atenció de l'audiència. Sempre és més fàcil dir-li al públic allò que vol sentir, és a dir, les seves creences reals, que posar-los davant d'un mirall cru. I aquest mirall no és altre que la idea de què vida és quelcom que hem d'experimentar. Tot té el seu costat bo i el contrari, però finalment fins i tot en el costat fosc de la nostra lluna personal, podem trobar la resposta per a continuar amb nous desitjos. Litusés sobre ambdós costats, el lluminós i el fosc, la vida i la mort i la manera com aquesta última, quan li passa a algú que estimem, pot canviar les nostres prioritats. El temps passa i és el nostre deure viure les nostres emocions en cada moment del dia, sense engany, perquè la vida no és un negoci i l'amor és tot el que tenim.

El magnífic treball de l'elenc format per Sara Espígul, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla i David Verdaguer, et fa pensar que tot el que estàs veient i escoltant és real pel que l'escenari desapareix i Litus finalment es converteix en part de la teva pròpia vida.

LITUS vídeos aquí

Text de Juan Carlos Romero
Foto de Roser Blanch cortesia de Teatre Lliure. © Roser Blanch
Tots els drets reservats