Van Gogh
d'Ever Blanchet
d'Ever Blanchet
Deia Shakespeare per boca de Hamlet que la qüestió era ser o no ser. Avui dia ser o no ser es refereix només a la qüestió econòmica i a curt termini, res de llargs recorreguts. Però el cas de Vincent van Gogh no respon a res d'això. Ell va ser pintor turmentat, traumatitzat, incomprès i que va viure del subsidi familiar durant tota la seva vida. Ara en canvi cada obra seva pot batre rècords en les subhastes i tothom sap que hi ha un pintor molt, però que molt famós, que es diu Van Gogh. No obstant això ell va acabar suïcidant-se i sense rebre elogis, més aviat el contrari.
Ever Blanchet va escriure un monòleg centrant-se en els seus períodes conflictius, des de la seva crisi a Borinage, als 27 anys, fins als seus últims instants abans del suïcidi als 37 anys. Aquesta obra estrenada al Grec de fa deu anys, torna ara interpretada per Martí Peraferrer per deixar-nos veure com el sofriment personal i el camí creatiu portaren a Vincent van Gogh a ser un dels pintors més reconeguts del món, això sí, just després de seva mort.
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Teatre Gaudí Barcelona
Tots els drets reservats