Impacte de la llibertat
Pierrot, l'enamorat de la lluna, sempre ha estat un dels meus personatges preferits. Personatge nascut d'aquella Commedia dell'Arte que va irrompre en la Itàlia del segle XVI originalment amb el nom de Pedrolino i amb un caràcter irreverent, al seu pas per França va anar adquirint modals i una expressió més melancòlica, i que avui és per a tots la del pallasso blanc. I, per descomptat, també blau, després de la icònica imatge de Jean Paul Belmondo en la magnífica pel·lícula Pierrot le fou de Jean Luc Godard.
Barcelona ha tingut el seu propi Pierrot, aquell creat com alter ego de l'artista Antonio Gracia José, polifacètica energia creadora que va passejar el seu enorme talent des del cabaret a les arts gràfiques. Actor, dibuixant, escriptor, showman, Pierrot va ser pioner en el cinema experimental i de terror. Mort recentment, l'Antic Teatre de Barcelona li ret homenatge. Pierrot estrenà moltes de les seves obres de terror del que va denominar Teatre d'impacte en aquest teatre quan encara es deia Círculo Católico San José. Tots els seus muntatges escènics acabaven sent pel·lícules en Súper 8, sent alguns títols La muñeca, Vampiros, Miss Drácula o Poseídos. El seu estil underground de factura amateur era fruit d'una visió molt personal i del seu ampli coneixement visual com a dissenyador gràfic i va ser projectat en diferents festivals de cinema de terror, així com els seus cartells van ser imatge al Festival de Sitges en moltes ocasions.
Ara se’l recorda mitjançant l'exposició de les seves obres gràfiques i la projecció de material audiovisual. I podrem recordar que hem de ser realistes i demanar l'impossible: la lluna.
Text de Juan Carlos Romero
Imatge d'Antonio Gracia José
Tots els drets reservats