Chè più cercando io vò?
 |
| L'elisir d'amore- Alberghini-Camarena® Antoni Bofill |
Els pressentiments furtius del cor artístic de Gaetano Donizetti van caure gota a gota sobre els vestits tallats i estampats per Mario Gas a la moda dels anys quaranta. Quan l'ària Una furtiva lagrima es va abocar sobre les orelles del públic assistent al Liceu vibrant en la veu del tenor Javier Camarena, tot va derivar en una successió de bravos entusiasmats. Sens dubte aquesta sensació d'experiència exquisida és l'única descripció possible de l'estrena de L'elisir d'amore sota la direcció musical de Daniele Gallegari i amb Mario Gas com a director d'escena.
Ens trobem en un pati de veïns de la Itàlia suburbana i feixista de principis dels quaranta, lluny de l'ambient rural original del romanticisme del segle XIX en què va ser concebuda l'obra. D'aquesta manera, Mario Gas porta l'esperit de Donizetti a un ball amb els referents cinematogràfics del neorealisme italià, com Vittorio de Sica, Federico Fellini i Luchino Visconti, entre d'altres. En qualsevol moment hom té la sensació d'arribar a escoltar de fons la Maruzzella de Renato Carosone, encara que l'ambientació és alguns anys prèvia. Mario Gas vuole fa l'italiano més contemporani amb la qual cosa ens apropa molt més a l'obra.
L'elisir d'amore és una òpera buffa estrenada el 1832 a Milà. És la història de Nemorino, pobre i tímid, que per aconseguir l'amor d'Adina, interpretada en aquesta ocasió per la soprano Nicole Cabell, rica i capritxosa, decideix recórrer als serveis del xarlatà Dulcarama i el seu elixir de l'amor. Sens dubte és una de les més populars de la història, especialment per l’ària ja esmentada Una furtiva lagrima, al segon acte, en la qual el personatge Nemorino canta estar convençut que el seu amor per Adina és finalment correspost.
La música de l'obra és vibrant i melòdica, caminant pel to enèrgic però detenint-se en moments sentimentals, donant aquest vaivé de drama i comèdia inevitable en una història on les diferències de classe i els personatges de caràcter còmic com ara el xarlatà s'entremesclen com ocorre en la vida quotidiana. Així el to popular de la música festiva hi és molt present, cosa a la qual s’escau molt el pati veïnal ideat per Mario Gas per a aquesta versió.
Text de Juan Carlos Romero
L'elisir d'amore
Una òpera en dos actes composta per Gaetano Donizetti
Llibret escrit per Felice Romani
Direcció musical de Daniele Callegari
Direcció d'escena de Mario Gas
Escenografia de Marcelo Grande
Repartiment
Javier Camarena, Nicole Cabell, Àngel Òdena, Simone Alberghini, Rolando Villazón, Aleksandra Kurzak, Joan Martín-Royo, Ambrogio Maestri, Cristina Obregón i d'altres.
Orquesta simfònica i cor del Gran Teatre del Liceu
Produïda pel Gran Teatre del Liceu
Foto L'elisir d'amore- Alberghini-Camarena® Antoni Bofill
Cortesia del Gran Teatre del Liceu
Tot els drets reservats