Contra l'amor
Escric això mentre reviso algun dels clàssics vampírics de la productora britànica Hammer Films. Sí, aquelles pelis en què Christopher Lee clavava ullals a parells fent brollar una suposada sang d'un roig vermelló que portava en braços la imaginació de propis i estranys. Possiblement una bona metàfora de les relacions socials, siguin amistoses, laborals o de projectes de vida en comú sota un títol amorós mancat, en moltes ocasions, de significat real. Per què per ventura no són totes elles vampíriques? Sabem relacionar-nos sense equilibris de poder, satisfacció de necessitats i por a la soledat per davant (encara que, majoritàriament per darrere)? I en aquestes ens trobem amb l'obra "Contra l'Amor", última part de la trilogia escrita per Esteve Soler. Els seus precedents, "Contra el progrés" i "Contra la democràcia", tracten de posar en dubte dos valors que ningú qüestiona. Des de la sàtira ens porta a la perspectiva que mai tenim en compte. Es pot estar en contra del progrés, la democràcia o l'amor? Tots diríem que no, fins i tot mirarem malament a qui s'atreveixi a donar resposta afirmativa. Però en realitat, la pregunta és una altra: ¿anomenem a les coses pel seu nom o posem el nom que ens interessa en cada cas? I aquí és quan el Christopher Lee de l'Hammer se m'apareix de nou. "Contra l'Amor" és un text del 2009 que ara representa la companyia "La conquesta del Pol Sud", amb l'oportunitat única de poder veure la trilogia completa. L'humor i el terror com a eines per descobrir si el fons i les formes es guarden, es respecten o es manipulen vampíricament.
Contra l'Amor | Tràiler aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia La Seca Espai Brossa i La Conquesta del Pol Sud SCP
Tots els drets reservats
Contra l'Amor | Tràiler aquí
Text de Juan Carlos Romero
Foto cortesia La Seca Espai Brossa i La Conquesta del Pol Sud SCP
Tots els drets reservats