L'ombra roba la llum
Retribution Gospel Choir, el grup de rock format per Alan Sparhawk (guitarra , veu, sampler), Steve Garrington (baix), tots dos a més membres del grup Low, i Eric Pollard (bateria i veu), tornen amb 3, nou àlbum amb només dues cançons que segueixen l'esperit de composicions i interpretacions denses i d'alt voltatge infoses per clàssics riffs rockers, en contrast amb el so més minimalista de Low. Retribution Gospel Choir va debutar el 2005 com a projecte fonamentalment en viu encapçalat per Alan Sparhawk i Mark Kozelek de Low. Des del seu àlbum homònim de debut llançat el 2008, amb Kozelek no ja com a membre del grup sinó com a productor , el qual obria amb They knew you well, el so de Retribution Gospel Choir ha anat creixent i ha aconseguit una personalitat específica més enllà del projecte Low. Ara estan de gira presentant el recent 3 que inclou els temes Can't Walk Out i Seven, i hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a Alan Sparhawk .
El primer tema és Can't Walk Out . D'on i per què no pots sortir?
D'aquí . He arribat massa lluny per fer marxa enrere .
Pel que fa al nom Retribution (càstig ) . Per què un càstig i per a qui ?
Una vegada que l'obra està feta , l'única manera de pagar és un càstig . No es pot tornar a com era abans . Retribution per a nosaltres és l'única esperança per als il·luminats .
Tercer àlbum , com veus la vostra evolució artística ?
Ens ha portat tot aquest temps a les nostres gravacions el reflectir el que passa a l'escenari. Pensàvem que estàvem tocant cançons , però estem tocant el vent .
El vostre àlbum de debut obria amb They knew you well . Aspires a ser ben conegut o prefereixes el misteri ?
Tothom vol ser estimat i comprès , però volen ser estimats més que entesos .
El vostre so crea atmosferes sempre denses i fosques. Ments sense esperança?
No, no sense esperança . Violentes i amb por , però no desesperades .
Per què vareu cridar Revolució! en el vostre EP del 2012 ?
Em vaig inspirar en els disturbis a Barcelona de fa un parell d'anys - els joves segueixen anant al carrer, posen el seu cos a prova , són les persones que s'enfronten al monòlit impossible .
En el vostre darrer àlbum incloeu tan sols dos temes . Com va ser el procés de creació?
Van començar com a idees simples . Vam donar una sèrie de concerts en un mes quan treballàvem en les cançons . Cada nit , les cançons es feien més i més llargs , l'aire es va aturar.
A Seven cantes Look at your shadow you feel like an animal . Aquesta ombra és el pes del passat ?
L'ombra et recorda que la teva pròpia existència afecta el món al teu voltant - fins i tot la teva ombra li roba la llum i altera el curs del temps . La teva ombra és el teu altre jo .
Nels Cline toca la guitarra en aquest tema , i el resultat és magnífic . Com va ser l'experiència ?
Un dia Wilco tocava a la nostra ciutat – varem cridar el Nels i el segrestarem després de la prova de s . Es va endollar i vam començar a tocar la cançó tots junts a la sala . Una hora més tard , vam acabar la cançó i vam retornar el Nels al seu concert . El disc és una edició dels primers 25 minuts d'una presa d'una hora de durada . Hi ha un munt de grans moments més endavant a la cançó , però la " corba d'aprenentatge " de la primera meitat semblava la més interessant , així que això és el que s'escolta al disc .
I el quart?
Tinc algunes cançons noves, però són massa controvertides per gravar-les. Veurem .
I nosaltres ho esperarem .
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Foto cortesia de Retribution Gospel Choir
Retribution Gospel Choir website www.retributiongospelchoir.com
Tots els drets reservats