Una llum per a l'ànima
 |
| Foto de Thomas Nitz |
" La llum és essencial per a la meva ànima, sóc com una planta ..." Ulrike Haage va néixer a Kassel, Alemanya, prop del riu Fulda, i va créixer escoltant la col·lecció de discos de jazz dels seus pares mentre aprenia a tocar el piano. Artista sonora , pianista , compositora , amb els anys ha desenvolupat una carrera musical molt eclèctica que va començar sent només una adolescent tocant la guitarra i component cançons en una banda de garatge , a més de tocar el piano clàssic i explorar la improvisació. En la seva ment, els sons de Thelonious Monk , Stravinsky o King Crimson sempre es van experimentar a partir d'una profunda i molt especial curiositat , sempre a la recerca de nous sons , nous espais , noves formes d'expressió , tan essencials per al seu art com la llum que necessita per la seva ànima . A mitjans dels vuitanta , va crear la banda alemanya de jazz Reichlich Weiblich i va treballar en l'obra de teatre Andi costat de Peter Zadek. Llavors va conèixer a Frank - Martin Strauß , més conegut com FM Einheit, percussionista de l'influent grup de rock industrial Einstürzende Neubauten, i es van unir a Vladimir Estragon , un grup creat per l'artista multimèdia i músic multi - instrumentista Alfred 23 Harth . Com a resultat dels seus magnífics esperits experimentals publicar a finals dels anys vuitanta l'àlbum Three Quarks for Muster Mark però el projecte va morir aviat i Ulrike Haage continuar desenvolupant la seva especial univers creatiu especial . Música per pel · lícules de ficció , documentals , dansa , obres per a ràdio i teatre , així com música per a nens en el seu recent àlbum Flügel und Katze , ens mostra que la seva música no té fronteres , com diu el títol d'un dels seus últims discos en solitari In : finitum (2011, Blue Pearls Music) en el qual podem descobrir com treballa el minimalisme com una actitud de vida , donant al silenci alguna cosa de l'espai que està perdent en la nostra vida diària . Com ella diu " un sol to ha de tenir l'expressió de tota una orquestra " .
Què hi ha darrere del teu In : finitum ?
Música! Bona música, escoltar-la. Gaudir-la.
Malgrat les influències jazz dels teus pares començares tocant la guitarra en una banda de garatge, com va ser?
Això va ser en la meva joventut i em vaig sentir completament bé. Jo estava aprenent a tocar la guitarra, estava començant a escriure cançons i treballava amb els meus amics en les seves primeres bandes. Intercanviàvem les nostres visions i per descomptat volíem convertir-nos en músics famosos. A més estava començant a tocar el piano clàssic i en paral·lel m'expressava mitjançant la improvisació en les claus d'aquest fascinant instrument. A vegades ens reuníem els dissabtes després de l'escola per escoltar junts les nostres col·leccions de discos de vini . Així és com vaig arribar a conèixer King Crimson i em vaig enamorar dels bateries en general. Aquestes sessions eren molt excitants, perquè sempre hi havia música nova per descobrir i discutir.
Més tard, prenent el nom d'un personatge de Beckett, vas formar la banda Vladimir Estragon al costat de FM Einheit, Alfred Harth i Phil Minton llançant el polièdric àlbum Three Quarks for Muster Mark. Jazz , rock , electrònica i fins i tot reminiscències d'òpera . Per què va ser un projecte tan efímer?
Aquest projecte va ser creat per Alfred Harth qui em va demanar que m’hi afegís. Vam dir que cadascú podria portar a un altre company. Jo vaig portar a FM i ell va portar a en Phil. Així és com formàrem el quartet. Però FM i jo estàvem especialment ocupats en aquells moments amb la Neubauten i els Rainbirds de manera que el temps d'aquest quartet va ser lleugerament limitat. A més va ser un fill d'aquella època. Un temps en què combinàvem Free Jazz, elements industrials i Pop i abraçàrem els extrems a l'escenari.
I llavors els nous Rainbirds van volar. Recordant el títol d'un dels vostres àlbums, In a different light ( 1993 ), quina nova llum aportares al projecte ?
La cantant i fundadora dels Rainbirds, Katharina Franck, em va demanar que m’hi incorporés a ells per a tocar en els concerts, gravar nous discos i composar. Crec que vaig aportar el meu propi cosmos a la banda, més tecla , per descomptat, diferents harmonies i col·laboracions amb cordes. Vaig proposar per exemple una cançó amb nou violoncels i l'encantadora veu de la Katharina i vaig compondre els arranjaments (“todos contentos”). O vaig proposar que en cada disc incloguéssim un tema instrumental que contingués elements experimentals .
Has compost nombroses obres per al teatre i la ràdio. Què t'atrau d'aquests projectes?
Suposo que és l'intercanvi amb altres formes d'art, el llenguatge i l'expressió. M'encanta treballar amb les paraules i els actors. Porta amb si tot el món del cos com a eina de trebal . Produir per a la ràdio significa produir per a una habitació sense imatge . Desafia la imaginació i demana a l'oient participar. Com a compositora em dóna una enorme llibertat. Almenys ... me la prenc .
Teatre, ràdio i cinema. De vegades, probablement en excés, els directors utilitzen la música per emfatitzar . Com treballes aquest tipus de composicions?
Depèn dels directors . Estic treballant molt amb directors de documentals, la qual cosa és molt agradable. En general la música emfatitza les imatges, és un fet. Es pot donar un gran poder a les imatge . En primer lloc observo realment la pel·lícula, l'edició, la gent, el tema i intento trobar notes i claus i marques sonores per a la pel·lícula, a partir de les quals desenvolupo les composicions.
I en el projecte de l'anell , Ring?
Ring va ser un projecte coreogràfic meravellós, amb el qual vam fer una gira per tot el món. Era una peça interactiva, on la música, la coreografia i els espectadors eren el motor de l'espectacle . La part del públic estava impregnada amb tocs i felicitacions dels seus ballarins personals i la música en viu era principlament electrònica la qual cosa va facilitar la nostra manera de reaccionar davant les diferents situacions de cada xou! Cada final va ser una gran festa techno , el nostre propi i prou sofisticat techno .
La peça Nunatak es va crear com un diàleg amb les pintures d'Anna - Eva Bergman . Crec que la teva música és profundament visual , almenys aquesta és la meva experiència amb les teves composicions especialment les dels darrers anys. Com t'inspira la llum?
La llum és essencial per a la meva ànima, sóc com una planta, em deprimeixo quan el clima és sempre gris - com gairebé sempre a Berlín . I les pintures abstractes d'Anna - Eva Bergman o Hans Hartung m'inspiren , perquè hi ha un munt d'espai per pensar i desenvolupar la imaginació en les seves pintures . Per compondre prefereixo l'art abstracte a l'art concret , perquè no imposa res en mi . La llum i els colors en les pintures de Bergman estan molt subtilment matisats com el seu ús de l'or i el full de plata.
El teu últim llançament és un duo amb Eric Schaefer sota el títol For all my walking . Podries parlar-nos sobre el procés de creació de l'àlbum?
L’Eric i jo vam estar al Japó durant tres mesos. Caminàrem junts per les muntanyes i visitàrem importants temples budistes . Vam donar alguns concerts i vam viatjar a ciutats com Osaka i Tòquio. Durant aquell temps estudiàrem els haikus de Basho i Santoka . El resultat va ser música que vam composar especialment per al nostre Duo i els nostres instruments, el piano preparat i el suiruon , un instrument fet de ceràmica , tocat com un xilòfon amb malls.
Després escrivírem un text per acompanyar el nostre concepte musical i convidàrem a una soprano lírica japonesa que cantà i també recità les parts del text . El resultat es va estrenar el primer d'octubre de 2013 a la ràdio SWR i ara serà publicat al maig de 2014 , com un CD , amb el segell Sans Soleil . Es tracta d'un CD musical molt personal.
Música , teatre , dansa , cinema , ràdio , pintura ... Què és l'art?
L'art és tot el que dirigeix la nostra percepció del dia a dia cap a alguna cosa més que allò previsible . Pot ser el nostre propi llapis , quan no escriu una paraula , dibuixa una línia.
Creus que la música d'avantguarda es convertirà en clàssica algun dia?
Per a mi ja ho és . Ja estem enmig d'un altre temps.
La gent escolta música o consumeix música ?
Strawinsky va dir que la Ràdio mata a la música , perquè comencem a consumir-la en lloc d'estudiar-la . No hi estic d'acord, doncs he descobert una gran quantitat de música a través d'emissions especials que ha ampliat el meu horitzó . Crec que la gent en massa pot esdevenir mandrosa i només consumir dos minuts de cada peça de la nova música, però això té probablement a veure amb el torrent de cançons que surten diàriament en els nostres dies, cada hora al món d'avui . És cert que la disponibilitat permanent de música en canals com Spotify o Simfy fa que les persones pensin que ho saben tot i poden parlar de tot. Segurament això no és cert, doncs has d’aprofundir en la música si en vols saber més . I l'experiència en viu de qualsevol música segueix sent imbatible.
D'on ve el teu minimalisme?
Això té a veure amb la meva història . Jo vaig créixer amb el bebop , el cool jazz , tots aquests grans músics , que amb prou feines en queden vius , que van tocar la seva ànima més enllà del seu cos . Amb una gran quantitat de tons . Potser per això sempre he preferit a Monk o Garner o Miles Davis als altres . A vegades em semblava excessiu . Vaig decidir que un sol to ha de tenir l'expressió de tota una orquestra . Vaig treballar molt en l'articulació i el so del meu instrument ( el piano ) . Durant la meva educació clàssica vaig descobrir compositors com Moondog , Steve Reich i Philip Glass . I em van encantar les seves primeres obres . Suposo que tot això va influir en la meva decisió d'anar en una direcció més minimalista.
Hi ha un excés de soroll al món?
Acabo d'impartir un seminari a la Universitat Leuphana de Lüneburg on sóc a més artista en residència per un any . Es tractava de sensibilitzar les nostres oïdes amb el nostre medi ambient i reflectir el que sentim en la nostra vida dia a dia . La cronologia dels meus temes també ens va portar al tema extremadament modern de l'ecologia acústica i com els llocs de silenci desapareixen ràpidament . La discussió era interminable , doncs primer has d'obrir les orelles i adonar-te del que escoltes abans de poder dir què és el silenci , què és el soroll i el que es necessita per estar menys pertorbat pel soroll per tal de gaudir dels sons del silenci.
La vida és un lament?
Estàs citant la cançó " Lament " que vaig escriure després de la mort del pianista Esbjörn Svensson ? A vegades les coses ens toquen molt profundament . I la resposta a aquests sentiments pot ser una peça de música , un rèquiem , un lament , no? Molta de la música més gran s'ha creat a partir d'una profunda commoció , tant positiva com negativa.
Podries explicar-nos un somni?
Un de veritat o un desig ? El meu major somni és que la gent utilitzi els èxits del " Siècle de Lumière " per tolerar-nos i apreciar-nos els uns als altres a la terra i convertir el planeta en un lloc intel·ligent, lliure i creatiu on la mala gestió dels beneficis per cobdícia , els polítics freds i monstruosos , com Jean Ziegler diu, fossin perseguits per la llei . Cito el Four Freedom Speech de Roosevelt de 1941 : La gent ha de gaudir de la llibertat de paraula i d'expressió - llibertat de culte - llibertat de la necessitat - llibertat de la por.
Ulrike Haage | Vídeos aquí
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Ulrike Haage website www.ulrikehaage.com
Fotografia de Thomas Nitz cortesia d'Ulrike Haage
Tots els drets reservats