Dins teu sense tu
 |
| © Gabriele Zucca |
"No ens atrapareu. Sabem exactament què
dir ". Hofesh Shechter ens mostra les convencions socials com a arma de
doble tall, refugi de les nostres inseguretats i brou de cultiu per a la nostra
manipulació per part del poder a l'ombra, el veritable poder que s'encarrega de
posar i treure als qui se suposa que ens representen , els que manegen els fils
del nostre espectacle de putxinel·lis. Sun
és implacable, directa però subtil, enèrgica i lubricant, sacseja i ens empeny,
encara que no sempre hi estiguem disposats doncs sempre hi haurà qui se senti
més còmode amb allò que ja té o creu tenir. La fe pot moure muntanyes però
també pot enterrar moltes vides.
Hofesh Shechter és un dels més prestigiosos
coreògrafs del moment. Graduat a l'Acadèmia de Dansa i Música de Jerusalem, es
va unir a la Batsheva Dance Company on va treballar amb artistes tan
prestigiosos com el director artístic Ohad Naharin i coreògrafs de la talla de
Wim Vandekeybus, Paul Selwyn-Norton, Tero Saarinen i Inbal Pinto.
Simultàniament desenvolupava el seu propi camí en la música abans d'arribar al
Regne Unit el 2002. Debutà com a coreògraf amb Fragments la qual cosa va atreure l'atenció de The Place Prize que
li va encarregar el sextet The Cult, estrenat
el 2004. Des d'aquell moment el seu prestigi no ha fet més que créixer fins a
crear el 2008 la seva pròpia companyia, la Hofesh Shechter Company, amb la qual
immediatament s'embarcà en gires mundials. Sun
és la producció inclosa en la programació del Festival Grec 2014 de Barcelona i
que a més compta en la producció amb el suport del Mercat de les Flors, joia
barcelonina de la dansa contemporània que hauríem de mimar i estimar amb més
intensitat i sinceritat. I això inclou a autoritats i ciutadans.
La representació va ser intensa, sense
concessions encara que sense renunciar a cercar en certs moments la complicitat
del públic, com en començar mostrant un fragment del que seria el final
"només perquè vegin que tot acabarà bé". La promesa del final feliç
porta al públic de la mà a mirar-se al mirall, a suportar com el seu habitual
"tot és culpa del poder" no és més que el resultat de la seva
complicitat en una manipulació que és arrel mateixa de la societat, de les
nostres relacions, fins i tot les més íntimes. Les nostres conviccions més
arrelades poden no ser més que creences induïdes per la conveniència dels qui
estan ocults davant dels nostres propis ulls. La sensació de no ser més que una
ovella part d'un ramat, que la consciència individual, el supòsit lliure albir
ara grapejat concepte de la llibertat, no són més que fantasies a què ens
deixen jugar perquè respon als seus interessos que així sigui.
L'actuació dels ballarins va ser precisa i
poderosa, en tot moment els moviments estaven en perfecta sincronització i
tornaven en vida mateixa una coreografia desafiant i satírica. La música,
composta pel mateix Hofesh Shechter, torba i de quina manera, esgarrapant
clàssics dels musicals de principis del segle vint amb sons industrials
sobtats, agressius, contundents, com arrencant la careta a la mal anomenada
realitat, aquesta farsa de la qual tots som víctimes i culpables a la vegada.
No va quedar canya dreta. Aplaudiment unànime. Bravo!
Text de Juan Carlos Romero
Hofesh Sechter website www.hofesh.co.uk
Foto de © Gabriele Zucca
Cortesia de Festival Grec de Barcelona
Vídeo cortesia de la Hofesh Sechter Company
Vídeo cortesia de la Hofesh Sechter Company
Tots els drets reservats