Un salt oceànic
 |
| José V. Gavilondo / Jorge V. Gavilondo |
Personalment, vaig descobrir a Maria Rovira un vespre d'estiu al Teatre Romea de Barcelona amb l'obra El salt de Nijinsky, d'una poesia tan captivadora com reveladora. En sortir del teatre, volia perllongar l'experiència i vaig comprar-me el disc amb la música original de Javier Gamazo i Marc Álvarez. El punt de partida d'aquell espectacle era la fotografia de l’últim salt que va executà el gran ballarí, Vaslav Nijinsky, una setmana abans de morir. Amb ell, jo feia el salt cap a l'obra de Maria Rovira. Un cop sabut que actuava en el Festival Grec 2017, incloent, a més, aquell salt per a mi iniciàtic en el programa, no vaig dubtar-ho ni un moment.
El salt de la Maria és, objectivament, oceànic. Nascuda a Mataró, es va formar a l'escola de Ramon Soler i seguidament a l'Institut del Teatre de Catalunya. Ha estudiat amb Gerard Collins i Peter Goss, va obtenir beca per a estudiar a l'escola de Merce Cunningham a Nova York i a la Maison de la Danse de Lyon, i un cop tornada a Mataró el 1985 va fundar la companyia Trànsit Dansa amb la que ha estrenat quinze espectacles, com Novembre (1985), Bienvenidas (1993), Escape (1995), Trans 20 (2005) i l'esmentat El salt de Nijinsky (2007), tot compaginat amb molts d'altres projectes en paral·lel que la van fer mereixedora el 1998 del Premi Nacional de Dansa de Catalunya. Modernitat i classicisme s'agafen de la mà en les seves obres, com en la seva formació, doncs és diplomada en dansa clàssica pel Conservatorio Superior de Madrid, amb Matrícula d'Honor. Participa des de fa anys a l'American Dance Festival, primer com a coreògrafa resident, després a l'`International Choreographer Commissioning Program´ , i el 1998, com a membre de la comissió de professors. Maria Rovira ha voltat per escenaris de tot el món i ha tingut una relació especialment intensa amb Cuba, on ha creat coreografies per al Ballet Nacional de Cuba o per a formacions tan destacades com l’Acosta Danza. Fa uns anys, la crisi va portar la Maria Rovira a buscar nous països. Així va arribar a Medellín, Colòmbia, on ha contribuït a renovar el Ballet Folklórico de Antioquía. De Colòmbia a Cuba, on ha treballat amb Carlos Acosta, com abans he esmentat.
Maria tornava a casa, finalment, de la mà del Grec 2017. El programa al Mercat de les Flors començà amb El cruce sobre el Niágara, una coreografia de Marianela Boán, artista convidada per Maria Rovira, amb música del mestre Olivier Messiaen, figura fonamental de la música contemporània. Basada en l'obra teatral del mateix títol del peruà Alonso Alegría, ens mostra a dos ballarins, pràcticamet nus, il·luminats subtilment enmig la foscor, en la recerca d'allò que els apropa, en un viatge interior i de descobriment de l'altre. Un cos a cos interpretat meravellosament per Alejandro Silva i Julio León, d'Acosta Danza.
La següent peça va ser El salt de Nijinsky, obra de Maria Rovira. Un salt de futur i de memòria, retrobant els nostres impulsos primaris, les motivacions per al pols vital, l'alè que ens manté alerta però que alhora viu emmarcat en la por. L'equilibri entre canvi i terreny conegut i la necessitat de trencar-lo, de crear desequilibris per a trobar nous espais, tot amb una mirada plena d'esperança i, fins i tot, tendresa. En realitat es tracta d'una versió completament renovada que la Maria ha treballat amb set ballarins cubans. De fet, ella mateixa reconeix que poc en queda del salt original. Així doncs, una nova visió, amb una experiència més profunda, mantenint el vestuari anys vint inspirat en les fotos de Nijinsky,
Finalment, Maria va presentar dues noves peces: Impronta, un solo interpretat per Zeleidy Crespo en un viatge de la tradició cubana cap a la modernitat plena de ritmes acústics i electrònics, amb música original de José Gavilondo Peón; i Babel 2.0, en una col·laboració entre ballarins cubans i d'altres residents a Barcelona que formen part de la nova companyia de Maria Rovira sota el nom CreaBarcelona (Trànsit). Amb música de Salvador Niebla, originalment s'havia creat per a 24 ballarins, de clàssica i contemporània, però al Grec la va redissenyar per a 15. Una mirada a la incomunicació en l'anomenat "món de la informació". La paradoxa dolorosa tornada moviment poètic per la sensibilitat de Maria Rovira que tant trobem a faltar a Barcelona.
Un text de Juan Carlos Romero
Fotografies de José V. Gabilondo cortesia de Festival Grec de Barcelona
Tots els drets reservats
El salt de la Maria és, objectivament, oceànic. Nascuda a Mataró, es va formar a l'escola de Ramon Soler i seguidament a l'Institut del Teatre de Catalunya. Ha estudiat amb Gerard Collins i Peter Goss, va obtenir beca per a estudiar a l'escola de Merce Cunningham a Nova York i a la Maison de la Danse de Lyon, i un cop tornada a Mataró el 1985 va fundar la companyia Trànsit Dansa amb la que ha estrenat quinze espectacles, com Novembre (1985), Bienvenidas (1993), Escape (1995), Trans 20 (2005) i l'esmentat El salt de Nijinsky (2007), tot compaginat amb molts d'altres projectes en paral·lel que la van fer mereixedora el 1998 del Premi Nacional de Dansa de Catalunya. Modernitat i classicisme s'agafen de la mà en les seves obres, com en la seva formació, doncs és diplomada en dansa clàssica pel Conservatorio Superior de Madrid, amb Matrícula d'Honor. Participa des de fa anys a l'American Dance Festival, primer com a coreògrafa resident, després a l'`International Choreographer Commissioning Program´ , i el 1998, com a membre de la comissió de professors. Maria Rovira ha voltat per escenaris de tot el món i ha tingut una relació especialment intensa amb Cuba, on ha creat coreografies per al Ballet Nacional de Cuba o per a formacions tan destacades com l’Acosta Danza. Fa uns anys, la crisi va portar la Maria Rovira a buscar nous països. Així va arribar a Medellín, Colòmbia, on ha contribuït a renovar el Ballet Folklórico de Antioquía. De Colòmbia a Cuba, on ha treballat amb Carlos Acosta, com abans he esmentat.
Maria tornava a casa, finalment, de la mà del Grec 2017. El programa al Mercat de les Flors començà amb El cruce sobre el Niágara, una coreografia de Marianela Boán, artista convidada per Maria Rovira, amb música del mestre Olivier Messiaen, figura fonamental de la música contemporània. Basada en l'obra teatral del mateix títol del peruà Alonso Alegría, ens mostra a dos ballarins, pràcticamet nus, il·luminats subtilment enmig la foscor, en la recerca d'allò que els apropa, en un viatge interior i de descobriment de l'altre. Un cos a cos interpretat meravellosament per Alejandro Silva i Julio León, d'Acosta Danza.
La següent peça va ser El salt de Nijinsky, obra de Maria Rovira. Un salt de futur i de memòria, retrobant els nostres impulsos primaris, les motivacions per al pols vital, l'alè que ens manté alerta però que alhora viu emmarcat en la por. L'equilibri entre canvi i terreny conegut i la necessitat de trencar-lo, de crear desequilibris per a trobar nous espais, tot amb una mirada plena d'esperança i, fins i tot, tendresa. En realitat es tracta d'una versió completament renovada que la Maria ha treballat amb set ballarins cubans. De fet, ella mateixa reconeix que poc en queda del salt original. Així doncs, una nova visió, amb una experiència més profunda, mantenint el vestuari anys vint inspirat en les fotos de Nijinsky,
Finalment, Maria va presentar dues noves peces: Impronta, un solo interpretat per Zeleidy Crespo en un viatge de la tradició cubana cap a la modernitat plena de ritmes acústics i electrònics, amb música original de José Gavilondo Peón; i Babel 2.0, en una col·laboració entre ballarins cubans i d'altres residents a Barcelona que formen part de la nova companyia de Maria Rovira sota el nom CreaBarcelona (Trànsit). Amb música de Salvador Niebla, originalment s'havia creat per a 24 ballarins, de clàssica i contemporània, però al Grec la va redissenyar per a 15. Una mirada a la incomunicació en l'anomenat "món de la informació". La paradoxa dolorosa tornada moviment poètic per la sensibilitat de Maria Rovira que tant trobem a faltar a Barcelona.
Un text de Juan Carlos Romero
Fotografies de José V. Gabilondo cortesia de Festival Grec de Barcelona
Tots els drets reservats