El fotògraf i documentalista australià Stephen
Dupont posseeix una carrera de més de 20 anys i ha estat guardonat amb premis
internacionals. Ha compaginat diverses facetes des fotoreporter, documentalista
i educador fins cofundador del Sydney Reportatge Festival. Stephen parlar amb arts interview sobre les seves
pràctiques artístiques i els seus projectes recents.
Una entrevista de Vanessa Anthea
Macris
Quin consideres que és el teu paper com a
fotògraf?
Veig
molts rols, però principalment em veig a mi mateix com un narrador visual. Veig
el meu treball hi en dos mons (que tendeixen a creuar): el món del documental /
fotoreportatge i el món de l'art. Essencialment, busco documentar la vida real,
la gent i els esdeveniments. Així, la base del meu treball és definitivament
fotografia documental, amb una agenda molt personal.
Em
centre en projectes a llarg termini que veig com llibres d'artista, exposicions
o ambdues coses. D'alguna manera, la meva feina és preservar i presentar
aquestes històries i temes importants. Hi ha a més un paper educatiu. Poso el
focus a presentar importants projectes culturals, polítics i històrics. Com a
exemples, va presentar històries de l'Afganistan (al qual he dedicat la major part
de la meva vida) i també de Papua Nova Guinea, i els canvis que aquestes
societats estan vivint influenciades per occident i la globalització.
Quins rols tens en el teu treball?
El
resultat final de les meves fotografies, pel·lícules i llibres ofereixen molts
rols. D'una banda, les meves fotografies estan per ser formes periodístiques i
educatives de l'evidència. D'altra banda, serveixen com a objectes d'art. Sóc
molt conscient del procés d'explicar la veritat en el meu treball, sigui
periodístic o artístic. Crec que la meva fotografia és prou important com per
continuar i arriscar la meva vida per ella, perquè sento que és essencial que
el tema import i que les històries que presentin tinguin un lloc en la
història. Això connecta amb el món educatiu on presento tallers i seminaris de
fotografia i dono lectures en universitats on promoc el treball i les històries
que mostro en el meu treball. No estic interessat en l'autopromoció com a
fotògraf però sí de les històries i temes que fotografio.
Com gestiones o equilibres els aspectes
comercial, artístic i educacional?
Crec que
la prioritat és sempre l'artístic, el costat no comercial. Busco la història
abans que el dòlar. Estic més preocupat pels temes que exploro i la feina que
faig creativament. Crec que la part comercial tendeix a ocórrer naturalment:
produeixo meu millor treball quan faig la meva feina personal i estic explorant
temes que m'inspiren. Inicialment, prefereixo afrontar el treball i presentar
les millors fotografies que puc i un cop completat un projecte la part
comercial sembla encaixar. Seria massa confús per a mi considerar la part
comercial en primera instància.
En quins projectes has estat treballant
recentment?
El meu
objectiu principal en 2013 va ser treballar en una sèrie sobre la desaparició
de la cultura tribal i els canvis que afecta la societat en Papua Nova Guinea.
Això és part del Gardner Fellowship at Harvard s Peabody Museum of Archaeology
& Ethnology (Stephen rebre aquesta beca el 2010). Estic més preparant un
proper taller de fotografia a Bali, al novembre amb Jack Picone. És una relació
en la qual regularment produïm tallers al voltant del món un parell de cops
l'any.
Una entrevista de Vanessa Anthea Macris
Stephen Dupont website www.stephendupont.com
Originalment publicada el 8 de juliol de 2013 a arts interview
arts interview website www.artsinterview.com
© 2013 arts interview
Edició a NAU NUA | ART MAGAZINE
Edició de Juan Carlos Romero
Entrevista cortesia d'Eliza Muldoon, directora d' arts interview
Actualització de l'entrevista per Eliza Muldoon
Traducció al català de l'anglès original de Juan Carlos Romero
Traducció al català de l'anglès original de Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats