Un perfil
"Jugo
un paper cultural com a directora de cinema. El que m'interessa és buscar pel·lícules
sobre la història africana perquè la nostra història ha estat escrita per d’altres,
no per nosaltres. Així doncs, si no m'interesso per la meva pròpia història, qui
ho farà? Crec que és temps de defensar la nostra història, donar-la a conèixer
- amb totes les nostres qualitats i faltes, les nostres esperances i
desesperacions. (1)"
Per a Sarah Maldoror, nascuda en Gers, França, pares de Guadalupe, descendent africana, vista respectuosament com a matriarca del cinema africà,
fer cinema era una arma de lluita i alliberament des del seus inicis en
l'experiència cinematogràfica. Encara que abans d'embarcar-se a la carrera del
cinema co-fundà el grup de teatre Compagnie d'Art Dramatique des Griots a París
el 1956. Va abandonar la companyia a principis dels seixanta per estudiar
cinema a la Unió Soviètica gràcies a una beca - allí va conèixer a Ousmane
Sembene qui també estudiava en aquell moment. Després de residir per un curt
temps al Marroc el 1963, va marxar a Algèria per treballar com a assistent de
Gillo Pontecorvo en la ja clàssica pel·lícula The battle of Algiers de 1966. Debutà com a directora amb la pel·lícula
Monangambee el 1968 sent seleccionada
a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes de 1971 en representació
d'Angola (2). El 1972 va realitzar la seva emblemàtica obra Sambizanga que relata l'experiència d'una dona durant la lluita per
l'alliberament d'Angola. La pel·lícula va compartir el prestigiós premi Tanit
d'Or al Carthage Film Festival d'aquell mateix any.
Inspirada per la pel·lícula Sambizanga, uns vint-i-cinc anys més
tard la togolesa Anne-Laure Folly Reimann va enfocar la seva càmera en les
experiències de dones durant la guerra a Angola en el documental Les oubliées de 1996. En la seva pel·lícula
Sarah Maldoror ou la nostalgie de l
'utopie de 1998, rendeix tribut a la seva mentora, traçant la seva vida i
obra. Anne-Laure Folly Reimann honrà d'aquesta manera a Sarah Maldoror al
FESPACO de 1997 durant la conferència de premsa per la pel·lícula Les oubliées:
"Sarah
em va inspirar per a fer aquesta pel·lícula. Ella va fer una pel·lícula
anomenada Sambizanga, que al meu entendre és una de les obres mestres del
cinema africà. Quan la vaig veure, vaig tenir el desig de fer una pel·lícula
sobre Angola. Ella em va obrir el camí en mostrar la guerra d'alliberament
d'Angola des de la perspectiva d'una dona. La meva pel·lícula no és pionera;
ella ja ho havia fet. (3)"
Pionera, exploradora, mentora, Sarah Maldoror
continua mostrant el camí. Així ho va comentar en una entrevista amb Jadot
Sezirahiga: "Les dones africanes han
d'estar a tot arreu. Han d'estar en les imatges, darrere de la càmera, a la
sala d'edició i involucrar-se en cada estadi de la realització d'una pel·lícula.
Han de ser les qui parlin dels seus problemes (4)".
Text de Beti Ellerson. © Beti Ellerson
Publicat originalment el 27 de gener de 2010
Centre for the Study and Research of African Women in Cinema | Centre pour l'étude et la recherche des femmes africaines dans le cinéma. AFWC
AFWC website www.africanwomenincinema.org
Vídeo fragment de la pel·lícula Sambizanga
Film de Sarah Maldoror
Vídeo fragment de la pel·lícula Sambizanga
Film de Sarah Maldoror
Tots els drets reservats
Edició NAU NUA | ART MAGAZINE
Editada per Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats
Edició NAU NUA | ART MAGAZINE
Editada per Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats
Notes
(4) Interview
with Sarah Maldoror by Jadot Sezirahiga in Ecrans d'Afrique/African
Screens - No. 12 1995