música de Richard Strauss
libretto
d' Hugo von Hofmannsthal
Gran Teatre del Liceu
Barcelona, 17 de novembre de 2014
Barcelona, 17 de novembre de 2014
Quan es va
saber que la soprano alemanya Anne Schwanewilms s'havia torçat el turmell
durant els assajos, van saltar totes les alarmes de cara a l'estrena de l’Arabella
de Richard Strauss al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Malgrat tot, la data
de l'estrena es va mantenir i poc abans de començar la funció el Liceu
anunciava que tot i les dificultats físiques Anne Schwanewilms interpretaria
Arabella, per la qual cosa demanava la comprensió del públic. La veritat és que
la seva actuació va ser magnífica, i així ho va valorar el públic del teatre
amb la seva entrega final. Frau Schwanewilms war wirklich wunderbar.
Cal dir que
el camí d'aquesta producció de la Oper Frankfurt no ha estat fàcil en la seva
arribada al Liceu. El director musical havia de ser Antoni Ros-Marbà però
després de patir taquiarítmia va ser baixa i substituït per l'austríac Ralf
Weikert. S'ha publicat que no tan sols hi van haver problemes de salut sinó
també falta de sintonia amb l'elenc però del que sí que hi ha constància és de
la prescripció de repòs absolut per al mestre Ros-Marbà. A això cal unir la
baixa per motius personals de la soprano Genia Kühmeier en el seu paper de
Zdenka, finalment interpretat per la valenciana Ofelia Sala.
Bé està el
que bé acaba. L’Arabella dirigida per l'alemany Christof Loy amb escenografia
d'Herbert Murauer entusiasmà al públic del Liceu en la seva estrena del 17 de
novembre. La seva posada en escena minimalista, amb parets blanques jugant amb
uns volums en moviment i amb l'abstracció donaven protagonisme absolut als
personatges interpretats per un elenc magnífic encapçalat per la bellesa d'Anne
Schwanewilms. El temps no té cap importància i la psicologia, els perquès de
cada personatge, les seves pors i mancances, assumeixen el comandament de la
història, connectant hàbilment amb l'espectador que es troba amb un escenari
abstracte on cadascú pot bolcar les seves pròpies circumstàncies.
La història
d'Arabella és la d'un noble arruïnat, el seu pare, que vol casar-la amb una
família adinerada. Arabella somia amb casar-se per amor però el seu pare la
confia a un ric foraster i ella accedeix per salvar la família. Al final,
l'amor triomfarà però després de llargues confusions i embolics. Si bé la
història no és precisament excepcional, la música és absolutament refinada i
complexa tècnicament, tant per les veus com per a l'orquestra. Ralf Weikert
aconseguí la qualitat orquestral necessària, malgrat quedar en algun moment una
mica deslluïda. El baríton Michael Volle va dominar el seu personatge Mandryka a
la perfecció així com la seva evolució psicològica. Ofelia Sala va oferir una
magnífica Zdenka, la germana transvestida d'Arabella, especialment en el seu
moment de major intensitat quan revela a tots que és una dona. Però per sobre
de tots l'elegància i musicalitat d'Anne Schwanewilms, la perfecta Arabella.
Text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia del Gran Teatre del Liceu
Tots els drets reservats