Iuca i danzón
Chucho va aparèixer sobre
l'escenari de l'Auditori de Barcelona entre els aplaudiments de l’expectant públic
del 46è Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Abans de començar ens va
parlar de la formació Irakere, el grup de jazz cubà que Chucho va cofundar el
1973. La nit, ens va avisar en Chucho, anava a homenatjar en bona part el paper
d'aquella banda l'embrió de la qual es remunta al 1967 amb la creació de la
orquestra Cubana de Música Moderna de la qual Chucho Valdés va ser membre sota
la direcció d'Armando Romeu i Rafael Somavilla. Ràpidament Chucho es va
convertir en el líder del grup creant un quintet amb el qual el 1970 va viatjar
a Polònia i després de l'actuació dels quals va disparar el seu prestigi com un
dels millors pianistes del món. Finalment, el 1973 va formar Irakere, que en
llengua Ioruba vol dir Vegetació, combinant jazz, rock, clàssica i música
tradicional cubana. La formació ha comptat amb alguns dels millors músics
llatins com Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera, i va revolucionar la música
llatina.
La nit va ser un autèntic
deliri que va delatar l'Auditori com a lloc inadequat per a aquests ritmes
endimoniats. Els peus s'anaven, les cames també, però les butaques obligaven a
postures pudoroses des d'un punt de vista rítmic. Alguns es van negar a tal
repressió i van donar curs als seus impulsos alçant cos i ànima. Els mateixos
músics ens van demanar al llarg del concert, especialment en la part final, que
ens aixequéssim, i és que el forn de la música que tan virtuosament ens oferien
no era per a panets ressecs en poltrones estàtiques sinó per a bellugueig i bellugueig
per a sucar-hi pa.
La banda que acompanyava
el mestre Valdés eren els Afro-Cuban Messengers, integrada per Gastón Joia,
baix; Rodney Barreto, bateria; Dreiser Durruthy Bombalé, bates i veu; Yaroldy
Abreu Robles, percussió, i com a convidats especials a Alexander Abreu,
trompeta i veu; Reynaldo Melián, Molote, trompeta; Manuel Machado, trompeta;
Rafael Àguila, saxo alt, i Ariel Brínguez, saxo tenor. Tots ells van tenir el
seu moment de lluïment al llarg del concert, tots ells d'altíssim nivell.
Les cançons es van
succeir en una bona combinació de poderós ritme i moments melòdics, ja fos del
repertori d'Irakere o procedents del seu recent àlbum Border-free. El tema Claudia
(Guajira para Bebo) ens va portar el record del gran Bebo Valdés, el seu
pare, el talent i somriure del qual molts trobem a faltar. L'humor en clau
sexual va venir de la mà del clàssic d'Arsenio Rodríguez i versionat per
Irakere El güayo de Catalina. 100 años de juventud és un danzón que
Chucho Valdés va compondre per al centenari del danzón i que va gravar originalment
amb Irakere, una delícia absolutament seductora. Un altre tema d'Irakere va ser
Para romper el coco, cançó juganera i
sucosa. Del seu últim disc cal destacar Congodanza
on el virtuosisme del mestre Valdés va tenir espai lliure per a dansar i
deixar-nos bocabadats. Meravellosa peça que obre un disc excel·lent. Després
d'ella van arribar Los guiros,
esplèndida peça molt rítmica, de profunda arrel africana en percussió i cants,
combinada amb el piano amb mires contemporànies de Chucho. Estela va a estallar és un altre tema de l'època de Irakere, una
versió de l'estàndard Stella by Starlight
de Victor Young compost com instrumental per al film musical The Uninvited dirigit per Lewis Allen el
1944, i al que més tard Ned Washington hi afegiria lletra. Chucho va fer broma
amb el canvi de títol i ens va regalar una interpretació impecable.
Hi va haver fins a tres
bisos, i volíem més. La nit va ser tot el que podríem haver somiat i més.
Gràcies senyor Valdés, torni aviat.
Text de Juan Carlos Romero
Chucho Valdés website www.valdeschucho.com
Foto cortesia de The Project | Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Tots els drets reservats