FARAH CLÉMENTINE DRAMANI ISSIFOU




Africadoc Benin i
Festival des Nouveaux Cinémas Documentaires






Una entrevista de Beti Ellerson
Centre for the Study and Research of African Women in Cinema



Farah Clémentine Dramani, franc-beninesa, de 33 anys, parla sobre la seva evolució en el cinema, els seus múltiples rols en l'organització de festivals de cinema, a destacar l’Africadoc Benín i el Festival des Nouveaux Cinémas documentaires, així com d’altres futurs projectes.

Farah, parla'ns una mica del teu bagatge en el cinema ...

Vaig descobrir la realització de documentals després de completar un màster en economia internacional i un altre en planificació urbana, habitatge i cooperació internacional. El 2009 m´hi vaig interessar especialment quan Rama Thiaw, a qui vaig conèixer a la universitat, va completar el seu primer film Boul Fallé, la voie de la lutte.

Dues experiències seminals emmarcaren la meva orientació professional: la meva col·laboració amb Vincent Moon en la seva pel·lícula filmada als Balcans, i la meva participació a la residència d'escriptura de guió a l’Africadoc. El 2010, a St. Louis, Senegal, durant els "recontres Tënk" vaig conèixer dos beninesos compatriotes: el director i productor Faïssol Fahad Gnonlonfin i el periodista radiofònic Arnaud Akoha. Els vaig proposar la idea de crear l'Africadoc Benin Association. 

L'objectiu era encoratjar la promoció de la realització de documentals a Benín, en diàleg amb el món.
De fet, a causa de la manca de cinemes a Benín i vist el constant influx d'imatges de l'exterior que arriben cada dia a les pantalles de TV, com passa en general a l'Àfrica; cal, fins i tot és urgent, citar Gaston Kaboré: "per a certs directors crear imatges els serveix per a conservar la seva capacitat fonamental d'imaginar, desitjar, pensar i oblidar el seu propi destí" i fer pel·lícules que expressin la seva perspectiva al món.

Una breu història del festival Benindocs ...

Observant l'emergència d'una nova generació de documentalistes al continent els films rarament es disseminen per Àfrica o occident, Africadoc Benín decidir crear Benindocs- Festival International du Premier Film documentaire. Com la primera biennal dedicada als films de debut de joves autors / realitzadors del continent africà, això encoratja al talent emergent a través de la col·laboració a nivell local i internacional.

Quan em vaig ocupar de l'Belleville a Vue(s) al gener de 2011, va ser el primer projecte que vaig promoure. Vaig proposar al grup ja existent donar suport al Africadoc Benín dins de l'administració del Festival Benindocs.

Com el va rebre el públic?

La primera edició va ser a Porto Novo, Cotonou i París al novembre de 2011, el Mois du Film documentaire amb el suport de Belleville a Vue(s). Més de 600 benineses i francesos van córrer per assistir als diferents passis i als col·loquis amb els realitzadors. Dos tallers (iniciació a la càmera i escriptura de guió) van ser organitzats en Porto Novo.

Els espectadors que van assistir al festival ja fos a París, Porto Novo o Cotonou, van acabar seduïts per les imatges realísticas, imatges creades per africans sobre les seves pròpies realitats d'un continent que evoluciona a gran velocitat.

Estàs molt involucrada en l'organització de festivals de cinema. És fins i tot una passió!

Fa dos barrets. Sóc Delegada General de Belleville a Vue(s) i cofundadora del Africadoc Benin. Des 2011he posat en marxa dos festivals: Benindocs (organitzat per Africadoc Benín) i el Festival des Nouveaux Cinémas documentaires-the New Documentary Cinemes Festival (organitzat per Belleville a Vue(s)). Alhora, els intercanvis han permès tant a Belleville a Vue(s) com a Africadoc Benín desenvolupar noves pràctiques, reforçar l'impacte dels projectes i conjuntament promoure escriptura cinematogràfica emergent. És el propòsit de creuar "cartes blanques" entre els dos festivals que s'organitzen a França i Benín.

Quins són els teus objectius per als dos festivals?

Els meus principals objectius són, d'una banda definir el programa artístic dels dos esdeveniments, desenvolupant llaços estrets entre Clara Guillaud que treballa amb mi com a codirectora artística del New Documentary Cinemes Festival i Arnaud Akoha, cofundador i coordinador del Africadoc Benin.

A més, estic al càrrec de la recerca de socis artístics i mecenes a nivell local i internacional. Aquest any per exemple, Lesedi Oluko Moche, director de l'Encounters South African International Documentary Film Festival, el més important festival de cinema documental al continent africà, ha proposat per primera vegada a França, una selecció de curts d'estudiants de l'escola sud-africana Big Fish.

Finalment, de manera més genèrica, marc la línia i coordino els projectes aportats per la plantilla d'assalariats i voluntaris de Belleville a Vue(s) i aconsellar al personal voluntari del Africadoc Benín en el desenvolupament d'activitats.

Projectes futurs?

El primer, des del meu punt de vista, és consolidar el que ja existeix. És important que aquests dos joves festivals hagin suport i que la diversitat cinematogràfica continuï. El primer repte és fer-los sostenibles.

Després enriquir el programa d'aquest any amb la newsletter del festival, un programa de ràdio en directe a la REC, la Ràdio des Foyer (la ràdio de l'hostal dels treballadors immigrants) i la implementació d'un cert nombre d'activitats relacionades amb la cultura , seria interessant per a les següents edicions desenvolupar tallers per educar la gent jove en l'àrea de la crítica.

De fet, sense crítica el cinema no pot existir. La crítica de cinema facilita la comprensió d'un film, fins i tot en certs casos la capacitat d'apreciar-lo, i a la vegada fomenta el desenvolupament de cinemes, obrint debats democràtics, discussions i intercanvis de punts de vista.



Una entrevista de Beti Ellerson. © Beti Ellerson
Originalment publicada el 5 de novembre de 2013
Centre for the Study and Research of African Women in Cinema | Centre pour l'étude et la recherche des femmes africaines dans le cinéma. AFWC
Tots els drets reservats

Edició NAU NUA | ART MAGAZINE 
Editada i traducció al català per Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats