A saudade mais linda
Malgrat que els noms de João Gilberto, Antonio
Carlos Jobim, Veloso i Gilberto Gil van fer acte de presència al llarg del
concert, els protagonistes absoluts de la nit van ser el mateix Jaques
Morelenbaum, al violoncel, Lula Galvão, a la guitarra, i Rafael Barata,
bateria. A mi em va venir repetidament al cap Ron Carter, però aquesta és una altra
història. Els tres excel·lents músics es van apoderar de la Sala 2 de
l'Auditori de Barcelona així com del nostre esperit, seduït ja per endavant per
la carrera de Morelenbaum i les delícies brasileres que del seu violoncel ens
han brollat al llarg de tants anys de talent immens. Amb veu afable, Jaques
Morelenbaum ens anunciava que aquest és el seu primer projecte en solitari, el
CelloSam3aTrio, i que estan presentant nou disc sota el títol Saudade do futuro, futuro da saudade,
d'on van treure bona part d'un repertori amb el qual arrencava el 46 Voll-Damm
Festival Internacional de Jazz de Barcelona. I quina meravella!
En les notes de l'àlbum Caetano Veloso es
pregunta “Como pode algo tão grandioso caber no que parece tão pequeno?” qualificant Jaquinho de font
inspiradora i d'una natural intel·ligència musical i gran generositat, alegrant
de tenir per fi un disc completament seu. I bé és cert que la seva carrera ha
estat la de l'acompanyant de luxe, la del arranjador que a l'ombra brillava més
que ningú. El disc es compon de dotze temes dels quals tan sols dos són de
composició pròpia, Maracatuesday i Ar
livre, un altre del guitarrista del trio Lula Galvão, Abaporu, i la resta composicions clàssiques de la música popular
brasilera en vibracions noves per les quals desfilen els noms de Moraes,
Veloso, Buarque, Gil i Jobim, els pares de tot això.
La interpretació en viu del nou àlbum juntament
amb algun tema extra com el principal de la banda sonora de la pel·lícula
holandesa Paid, dirigida per Laurence
Lamers el 2006, composta per Morelenbaum, va ser exquisida, donant compte els
tres músics de la seva excel·lència. A destacar, a nivell personal, els temes
propis de Morelenbaum on mostra la seva vessant més avantguardista i virtuosa
al violoncel. El públic dempeus, abans i després del bis. I per molt temps.
Text de Juan Carlos Romero
Jaques Morelenbaum website www.facebook.com/j.morelenbaum
Foto cortesia de The Project
Tots els drets reservats