Una cambra amb vistes
"Quand tu ne sais pas où tu vas, arrête-toi et regarde d'où tu viens”. Aquest proverbi senegalès és la frase amb què ella mateixa encapçala la informació sobre la seva carrera artística. El seu disc Antichambre (2010) és molt fidel a tal principi, obrint-nos les portes d’un gran talent compositor. Les seves mans ens brinden melodies al piano que creen belles vistes per a les nostres finestres quotidianes.
De formació clàssica a la seva pròpia ciutat, Brussel·les, la seva inquietud l’ha portada sempre a jugar també en els terrenys del jazz i la música contemporània, tenint la improvisació com a element important en la composició. El 2007 va composar en vou la música per a un espectacle de dansa contemporània en el Lefthand- Try Out Festival VCA Brussels. Més endavant, arribarien col·laboracions en la composició amb la guitarrista Catherine Struys dins el grup Ensemble Reine Kaméléon, del qual ella n’és membre fundador. Junst creen una música que ella mateixa qualifica como a banda sonora literària per la seva inspiració en l’obra “Música per a camaleons” de Truman Capote.
Al seu present disc, Antichambre, ella el defineix com “consisted of pieces for piano solo, we find a writing of a minimalist vein and tinged with a composed improvisation, the beat there is out of a classical frame many times to make itself intimist and closer”. I, realment, la seva música t’abraça i et porta en dansa per vistes que flueixen dins teu i sense tu.
Hospitalité obra el disc a un paisatge llunyà i proper alhora. Els records floreixen, les derrotes i les pèrdues tornen a nosaltres en busca de la llar perduda. Tot es torna res i és punt de partida del nostre recorregut cap a la resta dels nostres dies. La seva bellesa commou, més encara en directe. La sensibilitat de Grażyna per a la melodia mostra una personalitat en plena ebullició i oberta a tot.
Tres interludis sota el nom Short cut incrementen el nostre desig per conèixer més obres seves. Ella beu d’influències com ara Michael Nyman, Philip Glass i el clàssic Kurt Weill, i descriu la seva música com un camí entre el llenguatge visual i el musical.
Text de Juan Carlos Romero
Fotos de Frédéric Oszczak-SOFAM