Metropolis
 |
| Foto: IGOR.CAT |
Juan de la Rubia, un dels organistes més guardonats de la seva generació, torna a posar el seu talent per a musicar tot improvisant la projecció d'un clàssic de la història del cinema. Ho va fer anteriorment amb Faust i Nosferatu de F. W. Murnau, en les dues primeres edicions del Concert de Halloween del Palau de la Música Catalana, i enguany ho farà amb Metropolis de Fritz Lang. Una nit ben especial, doncs el músic natural de la Vall d’Uixó a Castelló podrà tocar l'orgue Walcker de la Sala de Concerts (construït entre els anys 1906 i 1908 i restaurat el 2003 per Gerhard Grenzing). La cita és aquest dimecres al Palau de la Música.
Juan de la Rubia ha actuat als principals auditoris i teatres d'Europa, així com a l'Amèrica Llatina i Àsia, com ara l'Auditori Nacional de Música de Madrid, el Palau de la Música Catalana, la Konzerthaus de Berlín, la Gewandhaus de Leipzig, la catedral de Colònia, i el teatre Mariinsky i la Philharmonia de Sant Petersburg, essent solista amb la Freiburger Barockorchester.
Quan l'any 1927 es va estrenar a Alemanya el film Metropolis dirigit per l'austríac Fritz Lang, la República de Weimar estava en plena tensió, una voràgine d'inestabilitat política a causa d'un poder polític extremadament fragmentat donant un parlament gairebé violent, i uns militars incapaços d'acceptar la derrota a la Primera Guerra Mundial i especialment l'humiliació del Tractat de Versalles que imposaven a la població unes condicions asfixiants origen d'una crisi econòmica d'hiperinflació i fam. Tot plegat va afavorir el sorgiment de grups paramilitars en zones urbanes que alimentaven un futur igualitari enmig de la pobresa en què va caure la classe mitjana, que es va agreujar amb el crack del 1929.
Metropolis és una gran metàfora de la situació del moment, projectada en el futur, com també una premonició del que podia arribar. És una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat. El guió es va orientar més cap a la visió feixista de la col·laboració de classes, la idea d'un sol poble igualitari en l'ideal nacional, que cap a una lluita de classes socialista. Thea von Harbou, la dona de Fritz Lang i coguionista, era propera al moviment nazi encapçalat per Adolf Hitler i va influenciar el guió. De fet, el film va patir freqüents censures segons el país on es projectava, símptoma clar del conflicte que havia de venir.
Malgrat totes les interpretacions polítiques que se'n poder fer, el film té unes qualitats artístiques innegables, esdevenint una autèntica icona del segle XX. No hem d'oblidar, però, que en el seu moment la crítica no va ser ni molt menys unànime. The New Times la va qualificar de meravella tècnica amb peus de fang, i l'escriptor H. G. Wells va escriure a The Times que es tractava d'una insensatesa, poc més que una fustigació del progrés mecànic i el progrés en general feta des del clixé. El temps, però, l'ha situada com un autèntic referent.
El film compta amb una música original obra del compositor alemany Gottfried Huppertz, que ja havia treballat amb Fritz Lang al film Die Nibelungen del 1924. Considerat un dels grans de la música per al cinema, amb música per a nou films, la seva prematura mort el 1937, als 49 anys, el a fer caure en l'oblit. La música per a Metropolis és considerada la seva gran obra. Es tracta, doncs, d'un enorme repte per a Juan de la Rubia, però que afronta amb la seguretat del seu gran talent. “Haver improvisat ja sobre dues pel·lícules em dona l’experiència per poder anar més enllà en el sentit de buscar més recursos musicals, intentar adaptar-me encara més a l’escena i a tots els moviments de la pel·lícula. Fer-ho amb un film com Metropolis, que ja té una banda sonora original, és tota una responsabilitat que m’obliga a ser encara més exigent”, explica. Ens espera una gran nit.
Un article de Juan Carlos Romero
Tots els drets reservats