Ses fulles
Una de les joies de la darrera Fira Mediterrània de Manresa ha esta sens dubre la presentació del projecte Tel·lúria per part de la cantant menorquina Anna Ferrer. De moment, només va ser una presentació per a professionals, però sens dubte mereix una posada en escena més protagonista. Nascuda a Menorca el 1993, només amb tres anys ja va iniciar la seva formació musical que va ampliar a d'altres disciplines artístiques com la dansa i el teatre, i amb només 14 ja va liderar el seu primer projecte musical, “S’Albaida”, publicant dos discos: Xalandria i Soldemà, presentats a festivals de folk d'arreu, incloent Ollinkan a Mèxic. Tot un camí d'excel·lència, amb una veu que ens envolta d'un mar sota el rajos de sol, en els seus moments mès càlids i vibrants, o acaronat per la lluna, amb la tendresa del somni. Tot aquest esperit es troba amb una gran bellesa a Tel·lúria, el primer projecte de cançons pròpies i que ella mateixa defineix remetent-se al diccionari: "Pertanyent o relatiu a la Terra, sobretot en el que es refereix a la seva influència sobre el regne orgànic." Un arriba ràpid a la conclusió que Tel·lúria és l'Anna, el seus records i els seus presents, en el sentit més ampli de la paraula. Amb Mario Mas a la guitarra espanyola, el llaüt i la guitarra elèctrica; Guillem Aguilar, al baix i la mandola; Miquel Àngel Cordero, al contrabaix; i Dídac Ruiz, al ngoni i les percussions, ha teixit unes cançons a foc lent, amb l'estima de qui mostra en part la seva visió més íntima fruit d'una visió molt personal del que és, no només la música, sinó el fet mateix de l'existència.
D'on sorgeix aquesta necessitat de connectar amb la tradició?
He tingut sa sort de néixer en una illa petita des Mediterrani; s'aïllament sempre ha contribuït a preservar o, si més no, a relantizar es processos de canvi o evolució, tant per lo bo com per lo dolent. Açò fa de Menorca, un trosset de terra on encara es conserven tradicions en molts aspectes (culinari, social, professional...). Des de molt petita he estat profundament lligada a ses tradicions de Menorca, començant pes fet que soc filla de forners, una professió que en es fons combina art i llavors. A més d'això, a casa sempre s'ha cantat per celebrar sa vida. Amb tres anys era normal que un dissabte fessin uns "cantares" a casa on potser hi havia 20 persones de totes ses edats menjant, bevent i cantant durant hores i hores i hores cançons de mariners i avantpassats. Amb 8 anys ballava danses tradicionals. És part de jo, em defineix.
Es planteja la qüestió de què és autèntic i si només allò que ens arriba de la tradició ho és. La modernitat no és autèntica?
La modernitat es pot entendre des de moltes perspectives. Tot és autèntic si neix d'un lloc sincer i honest amb un mateix. Relacion autenticitat amb origen i crec que es poden fer coses molt modernes sense deixar de tenir en compte d'on venim. Sent que quan perdem de vista açò i només miram cap a on anam és quan ens perdem com a raça.
Què creus que hem perdut amb la nostra desconnexió de la natura?
Torno una mica al mateix. Per no oblidar qui som, hem de tenir clar d'on venim i, per molta tecnologia evolucionada que hi hagi, som humans, som animals, i que polit que és açò! Necessitam es arbres, ses flors, es minerals, sa terra, es fruits, s'aire... No menjarem des ciment ni ens nutrirem de ses radiacions d'un ordinador. Crec important ser totalment conscients de tot el que sa natura mos dona i sentir agraïment, tenir clar que formam part d'un tetris en es que som simplement una peça com una altre, ni més ni menys prescindible. I responent a sa pregunta, crec que viure a part d'aquesta realitat ens roba es pilar des d'on començar a construir un esperit crític, moral i espiritual (afegiria artistic).
Què sents en notar la força del mar?
Sent esperança. Sa força de la mar me recorda que per molt que es humans creguem que tenim el món a ses nostres mans, és ell qui mana. Sentir que ocup una part molt petita de tota aquesta estructura m'empodera espiritualment.
Tens una visió espiritual de l'existència?
Sembla que m'he delatat a s'anterior pregunta. Sí que la tenc. Tot i que consider que sa visió de s'existència està en continua evolució i que va intimament lligada en es moment present de cadascú, ja fa uns anys que després d'haver rebutjat una religió culturalment imposada i d'haver-me llegit uns quants llibres de creixement personal i espiritual, vaig entendre de què em rallava sa meva àvia quan em deia que havia de donar gràcies a Déu i demanar-li el que necessitava. Sent que som energia i que hi ha una xarxa que ens relaciona a tots i que podem atreure unes coses i allunyar-ne unes altres. M'agrada creure en aquest "Déu" (així li diu s'àvia Esperança), que en es fons crec que és sa capacitat individual i col·lectiva de crear allò en el que creiem. Sent que sa vida sempre ecrec que és sa capacitat individual i col·lectiva de crear allò en el que creiem. Sent que sa vida sempre te dona el
que necessites i que quan no entens quelcom que passa en es present és qüestió d'esperar per a que es mogui una peça i agafi sentit. Això sí, crec fonamentalment en l'equilibri entre aquesta espiritualitat i la terrenalitat, per no perdre'ns.
Com neix la teva passió per la música?
Neix dia 5 de maig del 1993, o potser a ses Olimpiades de Barcelona del 1992, mon pare i ma mare hi eren.
Els temes dels disc són propis i el resultat final són d'una profunda intimitat que al mateix temps convida a ser compartida. Com va anar el procés de creació del disc?
Va ser molt divertit, alhora que intens. Vaig voler omplir tot es procés d'enregistrament d'aquesta "tel·lúria", que dona nom as disc. I per fer-ho vaig dur tots es músics i s'equip de gravació a Menorca, as Verger, sa casa de camp on més arrelada me sent, d'on ve tot, on passa tot. Vam convertir es menjador en un estudi de gravació i vam treballar sense tenir en compte en cap moment es temps, ses hores, que tant ens empresonen avui en dia. Sa participació de persones clau com ses meves àvies, pares, germana, amics, familiars, referents culturals, pardals menorquins, sa remor de la mar de sa Mesquida, van ser es marc perfecte on poder dibuixar aquest quadre musical de menorquinitat.
 |
| © Marta Riera Boadas |
Has presentat el disc a la Fira Mediterrània de Manresa. Estàs redescobrint els temes quan els interpretes en directe?
Sí. És un procés molt nou per jo, ja que mai havia cantat cançons pròpies i és interessantíssim veure com es van transformant a mesura que les cantes una i altre vegada i, no només això, sinó que les comparteixes amb tanta gent diferent. Es procés intern m'està sorprenent molt. Quan compos aquestes cançons és perquè sent amb intensitat el que sigui (tristor, nostàlgia, alegria, ràbia, desig...), amb es temps aquestes emocions es transformen i ses cançons en son una immortalització. En es concert de presentació (2 de juny) em desbordava emocionalment està compartint tot allò, ara ho sent polit i emocionant pero amb perspectiva; lo altre és insostenible, em vaig quedar buida durant uns dies.
Un dels temes del disc es diu "Animeta lliure". Què és per tu la llibertat? En sabem de ser lliures?
Hahaha Just aquesta cançó ara mateix té un espai molt diferent as que tenia en es moment que la vaig escriure. Està inspirada en una persona que em servia de mirall per aprendre a viure absolutament en es present. Ara afegiria que es concepte de llibertat és molt relatiu (com tot a sa vida) i que ser lliure no ha de ser incompatible en ser compromès.
Ser lliure ara per jo és ser conscient del que cadascú necessita en cada moment i ser valent per escollir-ho. I jo, faig el que puc per estar el més a prop possible d'aquesta llibertat; requereix constància.
 |
| © Marta Riera Boadas |
La feminitat és quelcom que no podia no esmentar, una feminitat més enllà de la dona, la feminitat de la natura, l'existència, una feminitat que és porta oberta, per exemple en "Dona i mare". Per què creus que la feminitat ha estat tan reprimida en tots els àmbits? Parlo d'una feminitat natural, no de l'objectivització de la dona.
És tan estrany que quan se l'hagi volguda hagi sigut per a pervertir-la... Supos que se l'ha reprimida perquè és enormement poderosa i ja sabem que això no interessa. Aquest "Déu" del que parlava, jo el sent Dona (amb majúscules) i el sent Mare (també amb majúscules) perquè és d'on tot ve, on s'engendra, on necessites tornar, és casa. Natura com a matriarcat.
"Tot acaba i tot comença", una visió cíclica de la vida?
Adonant-me que els conceptes "sempre" i "mai" m'empresonaven, vaig entendre que tot es tranforma i que per tant no existeixen els finals com a concepte concret. Es llenguatge pot transformar sa ment i pronunciar tot comença i tot s'acaba és posar molts límits; tot acaba i tot comença és una forma d'entendre sa transformació i evolució de ses coses.
Em podries explicar un somni que hagis tingut mentre dormies, o un record d'infantesa?
Un record d'infantesa, veure'm projectant el que estic visquent: cantar el que soc davant un públic amb ganes de sentir-ho.
Vídeo del tema Roseret Veu: Anna Ferrer
Guitarra: Mario Mas
Música en directe.
Una entrevista de Juan Carlos Romero
Fotografies cortesia d'Anna Ferrer Coll
Tots els drets reservats