Un film de Mireia Ros
Escrigué Luis Cernuda que "así como en la roca nunca vemos la clara flor abrirse, entre un pueblo hosco y duro no brilla hermosamente el fresco y alto ornato de la vida." Però en les persones, aquesta roca és poc més que una construcció generada per prejudicis absurds fruit de la ignorància i qui sap quines altres intencions. Mireia Ros ens presenta un fresc de bellesa viva i vibrant resultat de múltiples mirades ben obertes o, com bé va explicar la directora a l'estrena, sense filtre, i en cas d'haver-ne va caure al llarg del rodatge, sobre les anomenades discapacitats intel·lectuals. Múltiples mirades que ens donen una visió calidoscòpica i, com tant agrada dir en aquests temps tecnològics, de 360º: la de l'equip de realització i la de l'elenc protagonista, honestos i carismàtics com pocs: Sofia Soneira, Ernesto Hidalgo, Marc Brull, Óscar Aguilera , Guillem Vilageliu, Jordina Amorós, Laia Piqué i Adrià González. Va ser un altre poeta, André Breton, qui va escriure "la beauté serà convulsive ou ne serà pas". I el film Down n'hi do! ho és sense estridències sinó acompanyant-te, convidant-te a ser còmplice d'allò mostrat. Quelcom que no comença ni acaba en el film, sinó que és present, ara i sempre, i que va al cap i a la fi de la nostra relació amb la diversitat i de com hem de estimar-la perquè és bella. El contrari, és la roca absurda.
L'origen d'aquesta lliçó de vida cal buscar-lo a finals de 2015, quan Mireia Ros va impartir un taller de cinema a la seu de la SGAE a Catalunya. L'experiència va portar de manera espontània a la creació d'un documental, impulsat per Down Catalunya i la Fundació SGAE i dirigit per la pròpia Mireia Ros, al seu torn professora de vuit esplèndids joves, 6 amb síndrome de Down i dues amb una discapacitat intel·lectual , com bé diu un d'ells en el documental "com tots tenim". Al taller aprenien les bases tècniques del rodatge d'una pel·lícula per tal de mitjançant el llenguatge audiovisual afavorir el seu desenvolupament personal i la inserció laboral. De fet, tots tenen les seves feines, de les que al film en parlen orgullosos, així com de les seves relacions personals, les seves experiències i expectatives amb la sexualitat, la maternitat i la paternitat, els seus somnis i les seves pors. Com tots els tenim. L'experiència inicialment va ser tan bona que Mireia Ros va allargar el treball dos anys més per a realitzar aquest documental. En ell els alumnes arriben a rodar un curtmetratge apropant-nos a la puresa del cinema, del que és explicar una història a través de la càmera sense més pretensions que la història en si.
Down n'hi do! és un documental que ningú s'hauria de perdre perquè sense mirades com les que ens miren des de Down n'hi do estem perduts. Aprenguem-ne d'elles.
Fins el 20 de desembre a Cinemes Girona de Barcelona!
Un text de Juan Carlos Romero
Fotos cortesia de Down n'hi do!
www.downnhido-lapeli.com
Tots els drets reservats